Estrela branca da secuencia principal
En astronomía, denomínase estrela branca da secuencia principal a unha estrela de tipo espectral A e de clase de luminosidade V.
Este tipo de estrelas non debe confundirse coas ananas brancas, que son remanentes estelares de escasa masa.
Características físicas editar
As estrelas brancas da secuencia principal, como indica o seu nome, son estrelas situadas na secuencia principal no diagrama de Hertzsprung-Russell, o que implica que -ao igual que no Sol- a súa enerxía provén da fusión de hidróxeno en helio.
De tipo A na clasificación de Harvard, o seu espectro posúe liñas bastante intensas de hidróxeno, así como liñas de metais ionizados. A súa temperatura superficial varía entre 7100 e 9750 K e a súa masa está comprendida entre 1,5 e 3 masas solares.
Estrelas brancas da secuencia principal máis próximas editar
Na seguinte táboa recóllense as estrelas brancas da secuencia principal a menos de 77 anos luz da Terra.
Nome | Denominación de Bayer | Tipo espectral | Masa (soles) |
Distancia (anos luz) |
Notas |
---|---|---|---|---|---|
Sirio A | Alfa Canis Majoris | A0-1 Vm | 2,02 | 8,6 | |
Altair | Alfa Aquilae | A7 V-IV | 1,7 | 16,7 | Subxigante? |
Fomalhaut | Alfa Piscis Austrini | A3 V | 2,3 | 25,1 | |
Vega | Alfa Lyrae | A0 V | 2,135 | 25,3 | |
Denébola | Beta Leonis | A3 V | 1,75 | 36,2 | |
Cástor Aa | Alfa Geminorum Aa | A1 V | 2,4 | 51,6 | |
Cástor Ba | Alfa Geminorum Ba | A2-5 V | 1,9 | 51,6 | |
Alfa Circini | A-F1 IV-Vp | 1,8 | 53,5 | Subxigante? | |
Duhr | Delta Leonis | A4 V | 2,2 | 57,7 | |
Iota Centauri | A2 V | 2,5-2,6 | 58,6 | ||
Sheratan A | Beta Arietis | A5 V | ~ 2 | 59,6 | |
Beta Pictoris | A5 V | 1,8 | 62,9 | ||
Zeta Leporis | A2-3 V | 1,9 | 70,2 | ||
Épsilon Serpentis | A2 Vm | 1,85 | 70,3 | ||
Heze | Zeta Virginis | A3 V | 1,9 | 73,2 | |
Alphecca | Alfa Coronae Borealis | A0 V | 2,7 | 74,7 | |
Kappa Phoenicis | A7 Vn | 2,9 | 76,7 |
Véxase tamén editar
Wikimedia Commons ten máis contidos multimedia na categoría: Estrela branca da secuencia principal |