|
O intento de reorganización no interior topou con dificultades polas detención de Emili Fàbregas en 1957 e Miquel Núñez en 1958, que foi condenado a 25 anos de prisión por un consello de guerra. Josep Serradell tomaría as riendas no interior, conseguindo escapar durante as detencións dos membros do partido Carles Rebellón en 1960, Vicente Cazcarra en 1961, [[Antoni Gutiérrez Díaz]] e Pere Ardiaca en 1962. [[Josep Sendrós]] e [[Leonor Bornau]] encargábanse da coordinación de ''Treball'' e editan unha nova revista, ''[[Horitzons]]''. En 1965 celebrouse o II Congreso do PSUC en Francia, coa participación de 90 delegados, que aproban unha liña de impulso ó movemento estudiantil e obreiro. Asimesmo, colaboran na formación de [[Comisiones Obreras]].
A sevasúa tascatarefa foufoi fonamentalfundamental, ambxunto d'altrescoa organitzacionsdoutras organizacións, organitzantá elhora movimentde veïnal,avivar leso movemento veciñal, comissionsas obrerescomisións obreiras, elo [[Sindicat Democràtic d'Estudiants]], ie d'altresoutras experiènciesexperiencias de massesmasas. ElEn 1969 participarà en laparticipou na [[Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya]] ie elen 1971 ana l'[[Assemblea de Catalunya]], ononde elestivo seurepresentado representant foupor [[Antoni Gutierrez Díaz]]. ElEn 1973 secelebrouse celebra elo III CongrésCongreso deldo PSUC, amb lacoa participacióparticipación de 200 delegatsdelegados. ElEn 1975 participàparticipou en elno [[Consell de Forces Polítiques de Catalunya]], enviantenviando comcomo representantes a representants [[Josep Solé i Barberà]] ie [[Gregori López Raimundo]].
D'unaDunha escissióescisión ana la universitat enuniversidade sorgiràxorde elo grupgrupo "[[Unidad]]", a finalsfinais delsdos anos 60, que seràfoi o elxérmolo futurdo [[Partit del Treball d'Espanya]], d'orientacióde orientación [[maoismemaoísmo|maoistamaoísta]]. AlEn 1974, perpola contra, ingressaingresa gran partparte deda l'[[Organización Comunista de España-Bandera Roja]] (xente como [[Jordi Solé Tura]], [[Alfons Carles Comín]], ou [[Jordi Borja]]). ElEn 1976 vaparticipou participarna enconvocatoria lado convocatòria de l'[[onze11 de setembresetembro]] celebrada aen [[Sant Boi de Llobregat]], ie pocpouco a pocpouco foron retornarenretornando elsos exiliatsexiliados.
== LegalitzacióLegalización ie creixementcrecemento ==
Pouco despois que o PCE, o PSUC conseguiu a súa legalización en abril de 1977. En poucos días se intensifican as afiliacións e a apertura de locais. Os datos de maior afiliación -segundo a secretaría de organización- estiveron sobre as 40.000 persoas en 1978. Festas como o mítin no camping "La Tortuga Ligera" foron concentracións de masas onde se viu a forza do partido, o terceiro máis importante de Europa Occidental proporcionalmente.
Poc després que el [[PCE]], el PSUC assoleix la seva legalització l'abril de [[1977]]. En pocs dies s'intensifica les afiliacions i l'obertura de locals. Les dades de major afiliació -segons la secretaria d'organització- estaria sobre els 40.000 mil carnets lliurats en 1978. Festes com el míting al camping "La Tortuga Ligera" seran concentracions de masses on es veurà la força del partit, el tercer més important d'Europa Occidental proporcionalment.
ANas lesprimeiras primereseleccións eleccions aló [[Parlament de Catalunya]] ([[1980]]) va serfoi laa terceraterceira forçaforza política mésmáis votada, ambcon proppreto de 600.000 escrutinisvotos. EnNa l'accióacción parlamentàriaparlamentaria destacarendestacaron elsos seus dirigentsdirixentes [[Gregori López Raimundo]], [[Antoni Gutiérrez Díaz]], [[Cipriano García Sánchez]], [[Francesc Candel]] ie [[Jordi Solé Tura]].
LesAs tensionstensións quexeradas va generar lapola política deda la transiciótransición, a mésademais de diversesdiversas caracteritzacionscaracterizacións sobre política internacional, provocaràprovocaron tensionstensións internesinternas que acabaranacabaron esclatantclamorosamente alno cinquèquinto congréscongreso deldo PSUC, encaraaínda que aquestesxa jaforan vanevidentes ser paleses a lana III conferènciaconferencia política (1979), arribatcando elchegou momento demomento lada definiciódefinición deldo partitpartido ie laa inclusióinclusión oou nonon deldo termetermo [[leninismeleninismo]] alsnos estatutsestatutos.
== CrisiCrisis deldo Vèquinto congréscongreso, ruptura ie daltabaixdecadencia ==
El Vé congrés del PSUC arriba després d'un fortíssim debat en les agrupacions locals i sectorials, on hi ha forta crítica del terme eurocomunisme per part de les bases i de un cert nombre de dirigents. El congrés suprimeix aquest terme, però divideix al partit de manera profunda en tres sectors, denominats "[[eurocomunisme|eurocomunista]]", "leninista" i "prosoviètic". El sector leninista assumirà la secretaria general, amb [[Francesc Frutos i Gras]], i el prosoviètic la presidència, que li correspondrà a [[Pere Ardiaca]], fundador del partit al [[1936]].
|
