Wikipedia

Federación de Traballadores da Rexión Española: Diferenzas entre revisións

Explorar o historial de forma interactiva
← Edición máis vellaEdición máis nova →
Contido eliminado Contido engadido
VisualTexto wiki
Sen resumo de edición
Liña 2:
 
[[Imaxe:FRE-AIT.svg|thumb|200px|right|Selo da Federación de Traballadores da Rexión Española da AIT]]
A '''Federación de Traballadores da Rexión Española''' foi unha organización fundada en [[Barcelona]] en setembro de 1881 a iniciativa de [[Josep Llunas i Pujals]], [[Rafael Farga Pellicer]] e [[Antoni Pellicer]]. principalmenteCreouse baixo a unión das dociedades obreiras de Barcelona, tralaadoptando disolucióna daestructura aprobada pola [[Federación Rexional Española da AIT]], adheridano áCongreso [[Asociaciónde Internacional1870 dos(sindicatos Traballadores]]de oficio, taménfederacións coñecidalocais, comofederacións arexionais [[Primeirae Internacional]]federacións estatais) pero seguindo unha liña máis obrerista oposta á política parlamentaria.
 
A Federación evolucionaría ó longo da década de 1880 cara a [[Organización Anarquista da Rexión Española]] (OARE) á que o goberno imputou as accións da organización [[Mano Negra (organización secreta)|Mano Negra]]. Internamente destacaron os enfrontamentos entre o sector colectivista [[Bakunin|bakunista]] e o sector comunista libertario [[Koprotkin|kropotkiniano]].
Liña 8:
Organización de carácter [[anarquismo|anarquista]] e [[sindicato|sindicalista]], destacou nela [[Anselmo Lorenzo]]. A partir de 1910 o [[anarquismo en España|movemento anarquista español]] organizouse en torno á recén fundada a raíz do segundo congreso de [[Solidaridad Obrera|Solidaridad Obrera]], a [[Confederación Nacional do Traballo]].
 
== O Primeiro Congreso da FTRE ==
ElO dia [[10 de juliol]]xullo de [[1881]] publicarenpublicouse un manifest,manifesto signatasinado perpor 50 societats obreres,sociedades convocantobreiras convocando un congréscongreso perpara alsos diesdías 23, 24 ie 25 de setembresetembro. ElO congrés secongreso celebràcelebrouse ambcoa l'assistènciaasistencia de 140 delegatsdelegados que representavenrepresentaban a 162 societatssociedades obreresobreiras de 70 localitatslocalidades (35 de les quals erendelas de [[CatalunyaCataluña]]). EsNomeouse nomenàunha una ComissióComisión Federal formada perpor [[Francesc Tomàs Oliver]], [[Antoni Pellicer i Paraise]], [[Eudald Canivell i Masbernat]], [[Rafael Farga i Pellicer]] ie [[Josep Llunas i Pujals]] ambcon seusede aen Barcelona. RapidamentAxiña s'adherirense aadheriron laá nova FederacióFederación lesas antiguesantigas societatssociedades de lada FRE . ElEn mesfebreiro de febrer de [[1882]] laa FTRE teniatiña 93 federacionsfederacións localslocais ie 280 seccionsseccións, ie elen mesagosto d'agostcontaba comptavaxa ambcon 185 federacionsfederacións localslocais, 561 seccionsseccións ie 45.600 federatsfederados. ▼
 
== O Segundo Congreso da FTRE ==
'''Federació de Treballadors de la Regió Espanyola''' (FTRE) fou una organització sindical creada a [[Barcelona]] el setembre de [[1881]], constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la [[Federació Regional Espanyola de l'AIT]] en el congrés de [[1870]] (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària, amb els trets característics de la filosofia de [[Mikhail Bakunin]]. Els dirigents anacosindicalistes de [[Barcelona]], afiliats a la FRE de l'[[AIT]], emprengueren l'acció de constituir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE i que la conduïa a una inactivitat total.
En setembro de 1882 celébrase un segundo congreso en [[Sevilla]]. A Federación contaba con 58.000 afiliados repartidos en 218 federacións locais. Neste congreso produciuse un enfrontamento entre os anarco-colectivistas catalanes e os anarco-comunistas andaluces, que contaban cunha maior afiliación. Estas diferencias debíanse á diferente situación laboral e económica que existía entre os obreiros manufacturadores das vilas e cidades de Cataluña, e as condicións sociais que sofrían os xornaleiros e temporeiros dos campos de [[Andalucía]]. Ademais da forte represión policial en Andalucía polos feitos da [[Mano Negra (organización secreta)|Mano Negra]], os anarco-comunistas reprochaban ós anarco-colectivistas o seu legalismo, mentras o goberno torturaba ós treballadores andaluces.
== El Primer Congrés de la FTRE ==
▲El dia [[10 de juliol]] de [[1881]] publicaren un manifest, signat per 50 societats obreres, convocant un congrés per als dies 23, 24 i 25 de setembre. El congrés se celebrà amb l'assistència de 140 delegats que representaven a 162 societats obreres de 70 localitats (35 de les quals eren de [[Catalunya]]). Es nomenà una Comissió Federal formada per [[Francesc Tomàs Oliver]], [[Antoni Pellicer i Paraise]], [[Eudald Canivell i Masbernat]], [[Rafael Farga i Pellicer]] i [[Josep Llunas i Pujals]] amb seu a Barcelona. Rapidament s'adheriren a la nova Federació les antigues societats de la FRE . El mes de febrer de [[1882]] la FTRE tenia 93 federacions locals i 280 seccions, i el mes d'agost comptava amb 185 federacions locals, 561 seccions i 45.600 federats.
== El Segon Congrés de la FTRE ==
Quan el mes de setembre de 1882 celebrà un segon congrés a [[Sevilla]], la Federació tenia prop de 58.000 afiliats que es repartien en 218 federacions locals. En aquest congrés es va produir un enfrontament entre els anarco-col·lectivistes catalans i els anarco-comunistes andalusos, i amb majoria d'afiliació. Aquestes diferències es debien a la diferent situació laboral i econòmicaque existia entre els obrers manufacturers dels pobles i ciutats de Catalunya, i les condicions socials que patien els jornalers i temporers dels camperols d'[[Andalusia]]. Arran de la forta repressió policial a Andalusia pels fets de [[La Mano Negra]], els anarco-comunistes retreieren als anarco-col·lectivistes el seu legalisme, mentre el govern torturava els treballadors andalusos.
== El Tercer Congrés de la FTRE ==
Del 4 al [[8 d'octubre]] de [[1883]] celebrà a [[València]] el tercer congrés, amb assistència de 121 delegats que representaven 88 federacions locals i 62 seccions d'oficis. Llavors la FTRE es composava de 14 federacions comarcals, 218 federacions locals i 550 seccions. En aquest congrés hagué un enfrontament entre els partidaris de mantenir la Federació dins la legalitat i els que pensaven que amb la legalitat a la mà el govern els empresonava i torturava. Aquests últims, encapçalats per [[Francisco Gajo]], [[Manuel Pedrote]] i [[Miquel Rubio]], van fer unes trobades paral·leles i van constituir ''[[Los Desheredados]]. Organización revolucionaria anarquista'', raó per la qual serien expulsats de la FTRE.
 
== O Terceiro Congreso da FTRE ==
També es va decidir que la Comissió Federal residís a [[Valladolid]], elegint-se secretari [[Indalecio Cuadrado]] de la Unió de Noògrafs. El setembre de [[1884]] se celebrà a [[Barcelona]] un congrés extraordinari, amb assistència de 64 delegats que decidien que la FTRE passés a la clandestinitat i que les seccions i federacions es comuniquessin entre elles de la manera que consideressin més convenient. Això no fou acceptat pels dirigents catalans que continuen defensant l'[[anarcosindicalisme]] per la via legal. A través de la [[Revista Social]] endegaren una campanya cercant adhesions i van convocar un congrés a [[Madrid]] el maig de 1885, on hi van ser representades 17 federacions locals, sense que s'aconseguís aturar el desmembrament de la Federació, que hagué de celebrar un nou congrés a Barcelona el juliol de [[1885]], i que tampoc va servir per acostar posicions.
Do 4 ó 8 de outubro de 1883 celebrouse en [[Valencia]] o terceiro congreso, cunha asistencia de 121 delegados de 88 federacións locais e 62 seccións de oficios. Daquela a FTRE compúñase de 14 federacións comarcais, 218 federacións locais e 550 seccións. Neste congreso houbo un enfrontamento entre os partidarios de manter a Federación dentro da legalidade e os que pensaban que coa legalidade a man o goberno os presionaba e torturaba. Estes últimos, encabezados por [[Francisco Gajo]], [[Manuel Pedrote]] e [[Miquel Rubio]], organizaron unhas xornadas paralelas constituíndo ''[[Los Desheredados]]. Organización revolucionaria anarquista'', razón pola que foron expulsados da FTRE.<br>Tamén se decidiu que a Comisión Federal radicase en [[Valladolid]], elexíndose como Secretario a [[Indalecio Cuadrado]].
 
El maig de [[1887]] celebrà un nou congrés a Madrid en el qual només van assistir 16 delegats. La nova Comissió Federal s'establí a Barcelona i caminava cap a la seva dissolució, feta a Barcelona en un darrer congrés el maig de [[1888]]. El sector més sindicalista intenta crear una nova organització, la [[Federació Espanyola de Resistència al Capital]] (FERC). La branca anarquista de la FTRE organitzà a [[València]], l'octubre de 1888, l'[[Organització Anarquista de la Regió Espanyola]] (OARE) on es certificà la dissolució efectiva de la FTRE
 
== Articles relacionats ==
* [[CNT]]▼
* [[Solidaridad Obrera]]▼
 
== Bibliografia ==
* Actes del 1er. Congreso de la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE). Barcelona, 1881.▼
* Actes del 2º. Congreso de la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE). Sevilla, 1882.▼
* [[Manuel Tuñón de Lara]] ''El Movimiento obrero en la historia de España'' (1962)▼
 
En setembro de 1884 celebrouse en [[Barcelona]] un congreso extraordinario, coa asistencia de 64 delegados, que decidiron que a FTRE pasara á clandestinidade e que as seccións e federacións se comunicasen entre elas do xeito que considerasen oportuno. Isto non foi aceptado polos dirixentes catalanes que continuaban defendendo o [[anarcosindicalismo]] pola vía legal. A través da [[Revista Social]] iniciaron unha campaña buscando adhesións, e convocaron un congreso en [[Madrid]] para maio de 1885, onde estarían representadas 17 federacións locais, sen que se conseguise aceptar o desmembramento da Federación, que aínda celebraría un novo congreso en Barcelona en xullo de 1885, que tampouco serviría para acercar posicións.
 
En maio de 1887 celebrouse un novo congreso en Madrid ó que só asisten 16 delegados. A nova Comisión Federal se establece en Barcelona e caminaba cara á súa disolución, que tería lugar en Barcelona nun derradeiro congreso en maio de 1888. O sector máis sindicalista intenta crear unha nova organización, a [[Federación Española de Resistencia ó Capital]] (FERC). A sección anarquista da FTRE organiza en [[Valencia]] en outubro de 1888, a [[Organización Anarquista da Rexión Española]] (OARE) onde se certifica a disolución efectiva da FTRE
 
== Véxase tamén ==
▲* [[CNT]]
▲* [[Solidaridad Obrera]]
*[[Anarquismo en España]]
*[[Movemento obreiro español]]
 
==Bibliografía==
▲* ActesActas deldo 1er.1º Congreso de lada Federación de Trabajadores deTraballadores lada RegiónRexión Española (FTRE). Barcelona, 1881.
▲* ActesActas deldo 2º. Congreso de lada Federación de Trabajadores deTraballadores lada RegiónRexión Española (FTRE). Sevilla, 1882.
▲* [[Manuel Tuñón de Lara]] ''El Movimiento obrero en la historia de España'' (1962)
* Santasusagna. ''Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya''. Reus, 1982.
*''Enciclopèdia Catalana''. Barcelona, edicions 62, 1997.
Liña 43 ⟶ 37:
*[http://www.laic.org/cat/espai/articles/18_apuntw.htm Fundació Ferrer i Guardia: Llunas i FTRE] (en catalán)
 
[[Categoría:Sindicatos anarquistasSindicalismo|FTRE]]
[[Categoría:Historia contemporánea de EspañaAnarquismo|FTRE]]
 
[[Categoría:Organizaciones desaparecidas]]
[[ca:Federació de Treballadors de la Regió Espanyola]]
[[es:Federación de Trabajadores de la Región Española]]
Traído desde «https://gl.wikipedia.org/wiki/Federación_de_Traballadores_da_Rexión_Española»