Diferenzas entre revisións de «Decretos de Nueva Planta»

sigo traducindo
(arranxiños)
(sigo traducindo)
==Consecuencias xurídicas==
[[Ficheiro:ConstitucionsCatalanesVolumIr.jpg|thumb| ''[[Constitucións de Catalunya]]'' publicadas en [[1704]] en virtude do ''[[Capítol de cort]]'' LXXXII aprobado nas [[Cortes de Barcelona (1701)|Cortes Catalanas celebradas en Barcelona entre 1701-1702]].]]
Os Decretos de Nueva Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint.
 
Os Decretos de Nueva Planta tiveron en común a desaparición das características propias da estrutura da Coroa de Aragón primeiro, e a Monarquía Hispánica despois, é dicir, a monarquía composta: un rei reinante sobre diferentes reinos, dado que estes reinos desapareceron sometidos ás institucións, leis e autoridades dun deles, o de Castela, se ben continuaron existindo aínda que non nominalmente.
Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques, ara només dins la Corona d'Aragó: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el [[Gran i General Consell]] tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia.
 
Cos Decretos de Nueva Planta tamén desapareceu o sistema de relacións políticas propio da Coroa de Aragón: a soberanía compartida entre a monarquía e os estamentos, exercida a través das Cortes e da aplicación das Constitucións e privilexios, mesmo no caso do Reino de Mallorca, en que o [[Gran i General Consell]] tiña competencias propias das Cortes que este reino non tiña.
Els Decrets de Nova Planta suposaren la mort jurídica dels territoris de la Corona d'Aragó com a entitats amb personalitat pròpia perquè quedaren sumits dins el maremàgnum castellanitzador i provocaren l'afebliment de la consciència nacional. Així mateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquestos països, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església, la qual va arribar al sinistre que ja el [[1730]] l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.
 
Os Decretos de Nueva Planta supuxeron a morte xurídica dos territorios da Coroa de Aragón como entidades con personalidade propia porque quedaron sumidos dentro do ''maremagnum'' castelanizante e provocaron o debilitamento da conciencia nacional. Así mesmo, non só se conseguiu a desaparición das estruturas políticas peculiares e propias destes países, senón que empezou a batalla política contra o catalán a todos os niveis, incluída a Igrexa, chegando ao feito de que en [[1730]] o arcebispo Mayoral ordenou aos seus reitores que castelanizasen nomes e apelidos nos rexistros parroquiais.
Tot plegat suposà la pèrdua de la [[Corts catalanes|capacitat legislativa]] i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i [[Moneda catalana|monetari propi]] i la dependència dels aparells polítics castellans, a banda que s'imposà l'[[Constitucions catalanes|autoritat reial, per damunt de la legal]].<ref>[http://www.francescferrer.net/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1548&seccio=Noticies Francesc Ferrer], del manifest que l'any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.</ref>
 
Á fin e ao cabo supuxo a perda da capacidade lexislativa e do control económico, fiscal, xudicial, aduaneiro e monetario propio e a dependencia dos aparatos políticos casteláns, á parte de impor a autoridade real por riba da legal<ref>[http://www.francescferrer.net/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1548&seccio=Noticies Manifesto] de [[Francesc Ferrer]] lido en 1976 na Devesa de Girona, nos actos organitzados na primeira celebración da [[Diada de Cataluña|Diada]].</ref>.
==Imposició d'un model polític==
Aquests decrets prenen [[França]] com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les [[llei social|lleis]] i els costums de [[Castella]]; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la [[Corona d'Aragó]] pel seu suport a l'[[Arxiduc Carles]] d'[[Àustria]].
[[Ficheiro:Castillo_cardona.JPG|thumb|Castell de Cardona, darrer reducte de la resistència catalana a la invasió de [[1715]]]]
 
==Imposición dun modelo político==
Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'[[Estat Espanyol]] tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment [[Espanya]] només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels [[reis Catòlics]], regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'[[estat-nació]] espanyol pel liberalisme centralista.
[[Ficheiro:Castillo_cardona.JPG|thumb|CastellCastelo de Cardona, darrerúltimo reductereduto de la resistènciada catalanaresistencia acatalá lana invasióinvasión de [[1715]].]]
 
Estes decretos toman [[Francia]] como modelo político e ao mesmo tempo establecen que estes territorios pasarán a ser rexidos segundo as leis e os costumes de Castela; son consecuencia da visión absolutista e centralista do monarca, collendo como motivo o castigo á Coroa de Aragón polo seu apoio ao Arquiduque Carlos de Austria.
*El decret de Nova Planta del [[Regne de València]] i l'[[Aragó]] significà la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià i aragonès: els [[furs de València]] i d'[[furs d'Aragó|Aragó]] i les [[Corts Valencianes]] i les [[Corts d'Aragó]] foren substituïts per les lleis i el règim polític de [[Castella]]. Els funcionaris es van començar a nomenar des de [[Madrid]], el [[català|valencià]] hi va ser [[Persecució del català|prohibit]] com a [[llengua]] de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la [[Corona d'Aragó]], en el cas valencià, es va abolir fins i tot el [[Dret Civil Valencià|dret civil]]. L'[[Aragó]] també va perdre les seues lleis, i la llengua, l'[[aragonès]], val a dir que en aquella època ja es trobava en un avançat procés d'assimilació pel [[castellà]] en la part sud d'aquest regne i en les comarques interiors del [[País Valencià]], fins aleshores de [[aragonès|parla aragonesa]].
[[Ficheiro:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|[[Corts Catalanes]] segons una miniatura d'un incunable del segle XV]]
 
Con estes decretos empezouse a configurar definitivamente o [[España|Estado Español]] tal e como se coñece na actualidade, como un estado unitario tanto a efectos políticos como administrativos, xa que até entón España só era un conxunto de diversos países nos cales, dende os [[reis Católicos]], reinaba o mesmo monarca. O seguinte momento e definitivo sería a década de [[1830]], coa creación do [[estado-nación]] español polo liberalismo centralista.
L'Estat Central es va organitzar en [[província|Províncies]] governades per un [[Capità General]] i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les [[Intendències provincials]], seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents.
 
O decreto de Nueva Planta do [[Reino de Valencia]] e [[Reino de Aragón|Aragón]] significou a fin de todo o sistema lexislativo e político valenciano e aragonés: os [[foros de València]] e de [[foros de Aragón|Aragón]] e as [[Cortes Valencianas]] e as de [[Cortes de Aragón|Aragón]] foron substituídos polas leis e o réxime político de Castela. Os funcionarios empezáronse a nomear dende [[Madrid]], o valenciano foi prohibido como lingua da administración, do ensino e da predicación. A diferenza doutros territorios da Coroa de Aragón, no caso valenciano, aboliuse mesmo o dereito civil. Aragón tamén perdeu as súas leis e a lingua. Naquel momento o [[lingua aragonesa|aragonés]] xa se encontraba nun adiantado proceso de asimilación polo castelán na parte sur do reino e nas bisbarras interiores do País Valencià, ata entón de fala aragonesa.
Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema de ''Consells'' dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el [[Consejo de Castilla]], que centralitzà el poder i on la Corona d'Aragó en conjunt tingué menys representació que [[Galícia]], [[Astúries]] i [[Navarra]] per separat. Es crearen també unes [[Cort noble|Cort]]s úniques per a tot el territori, amb seu a [[Madrid]]. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó.
 
[[Ficheiro:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|[[CortsCortes CatalanesCatalanas]] segons unanunha miniatura d'undun incunable deldo segleséculo XV.]]
==Imposició d'una llengua==
El Decret de Nova Planta, prohibeix l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya:
 
O Estado Central organizouse en [[provincia]]s gobernadas por un [[Capitán Xeral]] e unha audiencia, encargados da administración. Para a administración económica e financeira establecéronse as [[intendencias provinciais]], seguindo o modelo francés, que conlevaron a aparición da figura dos [[intendente]]s.
"''Les causes a la Real Audiència se substanciaran en llengua castellana''".<ref>[http://www.mcu.es/archivos/lhe/Consultas/imagen.jsp?cod=003646&pos=3 Article 5]</ref>
 
Para o Goberno Central creáronse as secretarías de Estado, orixe dos actuais [[ministerio]]s, que eran ocupadas por funcionarios designados polo rei. O sistema de Consellos dos reis da casa de Habsburgo foi abolido, agás o [[Consello de Castela]], que centralizou o poder e onde a Coroa de Aragón en conxunto tivo menos representación que [[reino de Galicia|Galicia]], [[Asturias]] e [[Navarra]] por separado. Creáronse tamén unhas Cortes únicas para todo o territorio, con sede en Madrid. Estas Cortes remarcaban a unidade e o centralismo pero non tiñan poder ante o poder absoluto do rei Borbón.
Instrucció secreta redactada per l'[[Abad de Vivanco]], secretari del Consejo de Castilla, adreçada als [[corregidor]]s de Catalunya:
 
==Imposición dunha lingua==
''"Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s'aconsegueixi l'efecte sense que es notin els esforços.<ref>"Instrucciones del fiscal José Rodrigo Villalpando a los corregidores de Cataluña el 29 de enero de 1716", recollit a FERRANDO., A i NICOLÀS, M.: ''Panorama d'història de la llengua''. València. Tàndem, 1997. Es pot consultar en línia a la pàgina 72 de GARCÍA, M.J. [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UV/AVAILABLE/TDX-1030106-172201//folgado.pdf ''La gramática española y su enseñanza en la seguna mitad del siglo XVIII y principios del XIX (1768-1815)''] València. Universitat de València. 2005 (tesi doctoral) {{es}}</ref>
O Decreto de Nueva Planta prohibe o uso da [[lingua catalá]] á administración de xustiza de Cataluña: "As causas na Real Audiencia tramitaranse en lingua castelá"<ref>[http://www.mcu.es/archivos/lhe/Consultas/imagen.jsp?cod=003646&pos=3 Artigo 5].</ref>.
 
''"PosaràInstrución elssecreta mésredactada granspolo esforços[[Abade perde aVivanco]], introduirsecretario lado llenguaConsello de CastellanaCastela, ambdirixida laaos finalitatcorrexidores de donarCataluña: les''Porá providènciesos maiores esforzos para introducir a méslingua temperadesCastelá, icoa dissimuladesfinalidade perde adar as providencias máis mornas, e disimuladas para que s'aconsegueixise l'efecteconsiga senseo efecto sen que esse notinnoten elsos esforços.esforzos''<ref>"Instrucciones del fiscal José Rodrigo Villalpando a los corregidores de Cataluña el 29 de enero de 1716", recollitrecollido aen FERRANDO., A. ie NICOLÀS, M.: ''Panorama d'història de la llengua''. València. Tàndem, 1997. Es potPódese consultar enna líniarede ana la pàginapáxina 72 de GARCÍA, M. J.: ''[http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UV/AVAILABLE/TDX-1030106-172201//folgado.pdf ''La gramática española y su enseñanza en la seguna mitad del siglo XVIII y principios del XIX (1768-1815)]''] València. Universitat de València. 2005 (tesitese doctoraldoutoral) {{es}}.</ref>.
==Abolició del dret foral==
 
No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Aragó, on hi hagué dos Decrets de Nova Planta, un el [[1707]] i l'altre el [[1710]], amb el segon es restaurà el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perdé el dret privat el Principat de Catalunya. Així que, tan sols perdé aquest dret el regne de València juntament amb tots els altres drets.
==Abolición do dereito foral==
Non se aboliu en todos os reinos todo o dereito foral, dado que nalgúns, como o de Mallorca, se aboliu só o dereito político e administrativo e non o penal, o procesual nin o privado. No caso do reino de Aragón, onde houbo dous Decretos de Nueva Planta (en 1707 e 1710), co segundo restaurouse o dereito privado que se abolira co primeiro. Tampouco perdeu o dereito privado o Principado de Cataluña. Así que, tan só perdeu este dereito o reino de Valencia xunto con todos os outros dereitos.
 
De feito, o artigo 42 do Decreto para o Principado de Cataluña di textualmente: "En todo o que non estea nos capítulos precedentes deste decreto, obsérvanse as constitucións que antes había en Cataluña; entendéndose, que son de novo establecidas por este decreto, e que teñen a mesma forza e vigor que o individual manado del"<ref>[http://www.mcu.es/archivos/lhe/Consultas/imagen.jsp?cod=003646&pos=12 Artigo 42] (56 nesta edición).</ref>. Isto significou a prevalencia do Dereito Civil Catalán, pois no capítulos anteriores non se fala en absoluto deste<ref>de Camps e Arboix, J.: ''El Decret de Nova Planta''. Rafael Dalmau, editor, Barcelona 2005, páx 35 e ss. {{ca}}.</ref>.
 
==Abolición das institucións catalás==
 
De fet, l'article 42 del '''Decret per al Principat de Catalunya''' diu textualment: "''En tot el que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell.''"<ref>[http://www.mcu.es/archivos/lhe/Consultas/imagen.jsp?cod=003646&pos=12 Article 42, però en aquesta edició és la 56]</ref> significà la prevalència del [[Dret Civil Català]], doncs en el ''capítols anteriors'' no es parla pas d'aquest (Joaquim de Camps i Arboix.- El Decret de Nova Planta. - Rafael Dalmau, editor, Barcelona 2005, pag 35 i ss.)
 
==Abolició de les institucions catalanes==
*El decret de Nova Planta de [[Catalunya]] abolia la [[Diputació del General]], les [[Corts Catalanes]], el [[Consell de Cent]], etc. Substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a [[Castella]], i en desapareixien les tradicionals [[vegueria|vegueries]]. S'hi establia el [[cadastre]], per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el [[castellà]] hi passava a ser llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats. També es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a [[Arxiduc Carles d'Àustria]], i es creava la [[Universitat de Cervera|Universitat]] de [[Cervera]].
[[Ficheiro:ConstCATMonso1535.png|thumbnail|right|Els '''Decrets de Nova Planta''' suposaren l'abolició de fet de les [[Constitucions catalanes]] (Compilació de les constitucions de [[1585]]).]]