Wikipedia

Pere Calders

escritor e debuxante catalán

Pere Calders i Rossinyol, nado en Barcelona o 29 de setembro de 1912 e finado o 21 de xullo de 1994,[1] foi un escritor e debuxante catalán, coñecido pola súa faceta de contista,[2] que recibiu, entre outros galardóns, a Creu de Sant Jordi de 1982 e o Premio de Honra das Letras Catalás de 1986.[3] Alén de contos, Calders tamén escribiu diversas novelas e artigos xornalísticos nalgunhas das publicacións máis importantes de Cataluña.[4] Os seus escritos destacaban por ser irónicos e por veces fantasiosos.[5] Como debuxante, chegou a dirixir L'Esquella de la Torratxa, a carón do seu amigo Tísner.[6]

Infotaula de personaPere Calders

Editar o valor em Wikidata
Biografía
Nacemento29 de setembro de 1912 Editar o valor em Wikidata
Barcelona, España Editar o valor em Wikidata
Morte21 de xullo de 1994 Editar o valor em Wikidata (81 anos)
Barcelona, España Editar o valor em Wikidata
Datos persoais
País de nacionalidadeEspaña Editar o valor em Wikidata
EducaciónEscola Superior de Belas Artes de San Jordi de Barcelona Editar o valor em Wikidata
Actividade
Ocupaciónescritor , xornalista , debuxante Editar o valor em Wikidata
Partido políticoPartit Socialista Unificat de Catalunya Editar o valor em Wikidata
Xénero artísticoPoesía, narrativa
LinguaLingua catalá e lingua castelá Editar o valor em Wikidata
Obra
Obras destacables
Premios
IMDB: nm1743404 Bitraga: 109 Dialnet: 2921192 Discogs: 4140125 Find a Grave: 14584892 Editar o valor em Wikidata

Obra editar

Coleccións de contos editar

  • El primer arlequí. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
  • Unitats de xoc. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.
  • Memòries especials. 1942.
  • La ratlla i el desig. Mèxic. 1947.
  • Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Selecta, 1955. Publicado en galego como Crónicas da verdade oculta na colección literaria Xabarín.
  • Gent de l'alta vall. Barcelona: Albertí, 1957.
  • Demà a les tres de la matinada. Barcelona: Albertí, 1959.
  • Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.
  • Antaviana, amb Dagoll Dagom. Barcelona: Edicions 62, 1979.
  • Tot s'aprofita. Barcelona: Prometeo, 1981.
  • Raspall. Barcelona: Hymsa, 1981.
  • El sabeu, aquell?. Barcelona: Casals, 1991
  • De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé. Barcelona: Laia, 1984.
  • Els nens voladors. Barcelona: Argos-Vergara, 1984.
  • Tres per cinc, quinze. Barcelona: La Gaia Ciència, 1984.
  • La cabra i altres narracions. Barcelona: Miquel Arimany, 1984.
  • El desordre públic. Barcelona: Empúries, 1985.
  • Un estrany al jardí. Barcelona: La Magrana, 1985.
  • El barret fort i altres inèdits. Barcelona: Edicions 62, 1987.
  • Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner. Barcelona: La Campana, 1991.
  • L'honor a la deriva. Barcelona: Cercle de Lectors, 1993.
  • Mesures, alarmes i prodigis. Barcelona: Edicions 62, 1994.
  • La lluna a casa i altres contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
  • Tots els contes. Barcelona: Labutxaca, 2008.

Novelas editar

  • La glòria del doctor Larén. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
  • Gaeli i l'home Déu (1937). Barcelona: Edicions 62, 1986
  • L'ombra de l'atzavara. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1964 (premi Sant Jordi, 1963).
  • Ronda naval sota la boira. Barcelona: Selecta, 1966.
  • Aquí descansa Nevares. Madrid: Alfaguara, 1967
  • La ciutat cansada (inacabada). Barcelona: Edicions 62, 2008.
  • L'amor de Joan (inacabada). Barcelona: Revista Els Marges, 2008.
  • Sense anar tan lluny (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
  • La marxa cap al mar (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.

Teatro editar

  • Taula rodona (inacabada) Argentona: Voliana, 2015. (O libro inclúe La joia de ser catalans, de Víctor Alexandre, que se fusiona coa obra de Calders)

Debuxos editar

  • Kalders i Tísner. Dibuixos de guerra, recollidos por Lluís Solà i Dachs, Barcelona: La Campana, 1991.

Notas editar

  1. ↑ "Pere Calders i Rossinyol". L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. 
  2. ↑ Bath (1987): p.147
  3. ↑ Escriptors.cat (ed.). "Obra - Premis". Consultado o 12 de novembro de 2012. 
  4. ↑ UAB (ed.). "EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA - Pere Calders". Consultado o 14 de novembro de 2012. 
  5. ↑ Piquer Vidal, Agustí (2004). "Pere Calders, tocant de peus al cel" (pdf). L'aiguadolç. Consultado o 12 de novembro de 2012. 
  6. ↑ Generalitat de Catalunya (ed.). "Avel·lí Artís-Gener (Tísner)". Consultado o 4 de novembro de 2012. 

Véxase tamén editar

Bibliografía editar

  • Bath, Amanda. Pere Calders: ideari i ficció. Barcelona: Edicions 62, 1987. ISBN 84-297-2551-2.

Outros artigos editar

Traído desde «https://gl.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Calders&oldid=6395040»