Pere Calders
escritor e debuxante catalán
Pere Calders i Rossinyol, nado en Barcelona o 29 de setembro de 1912 e finado o 21 de xullo de 1994,[1] foi un escritor e debuxante catalán, coñecido pola súa faceta de contista,[2] que recibiu, entre outros galardóns, a Creu de Sant Jordi de 1982 e o Premio de Honra das Letras Catalás de 1986.[3] Alén de contos, Calders tamén escribiu diversas novelas e artigos xornalísticos nalgunhas das publicacións máis importantes de Cataluña.[4] Os seus escritos destacaban por ser irónicos e por veces fantasiosos.[5] Como debuxante, chegou a dirixir L'Esquella de la Torratxa, a carón do seu amigo Tísner.[6]
Obra
editarColeccións de contos
editar- El primer arlequí. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
- Unitats de xoc. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.
- Memòries especials. 1942.
- La ratlla i el desig. Mèxic. 1947.
- Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Selecta, 1955. Publicado en galego como Crónicas da verdade oculta na colección literaria Xabarín.
- Gent de l'alta vall. Barcelona: Albertí, 1957.
- Demà a les tres de la matinada. Barcelona: Albertí, 1959.
- Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.
- Antaviana, amb Dagoll Dagom. Barcelona: Edicions 62, 1979.
- Tot s'aprofita. Barcelona: Prometeo, 1981.
- Raspall. Barcelona: Hymsa, 1981.
- El sabeu, aquell?. Barcelona: Casals, 1991
- De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé. Barcelona: Laia, 1984.
- Els nens voladors. Barcelona: Argos-Vergara, 1984.
- Tres per cinc, quinze. Barcelona: La Gaia Ciència, 1984.
- La cabra i altres narracions. Barcelona: Miquel Arimany, 1984.
- El desordre públic. Barcelona: Empúries, 1985.
- Un estrany al jardí. Barcelona: La Magrana, 1985.
- El barret fort i altres inèdits. Barcelona: Edicions 62, 1987.
- Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner. Barcelona: La Campana, 1991.
- L'honor a la deriva. Barcelona: Cercle de Lectors, 1993.
- Mesures, alarmes i prodigis. Barcelona: Edicions 62, 1994.
- La lluna a casa i altres contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
- Tots els contes. Barcelona: Labutxaca, 2008.
Novelas
editar- La glòria del doctor Larén. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
- Gaeli i l'home Déu (1937). Barcelona: Edicions 62, 1986
- L'ombra de l'atzavara. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1964 (premi Sant Jordi, 1963).
- Ronda naval sota la boira. Barcelona: Selecta, 1966.
- Aquí descansa Nevares. Madrid: Alfaguara, 1967
- La ciutat cansada (inacabada). Barcelona: Edicions 62, 2008.
- L'amor de Joan (inacabada). Barcelona: Revista Els Marges, 2008.
- Sense anar tan lluny (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
- La marxa cap al mar (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
Teatro
editar- Taula rodona (inacabada) Argentona: Voliana, 2015. (O libro inclúe La joia de ser catalans, de Víctor Alexandre, que se fusiona coa obra de Calders)
Debuxos
editar- Kalders i Tísner. Dibuixos de guerra, recollidos por Lluís Solà i Dachs, Barcelona: La Campana, 1991.
Notas
editar- ↑ "Pere Calders i Rossinyol". L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bath (1987): p.147
- ↑ Escriptors.cat (ed.). "Obra - Premis". Consultado o 12 de novembro de 2012.
- ↑ UAB (ed.). "EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA - Pere Calders". Consultado o 14 de novembro de 2012.
- ↑ Piquer Vidal, Agustí (2004). "Pere Calders, tocant de peus al cel" (pdf). L'aiguadolç. Consultado o 12 de novembro de 2012.
- ↑ Generalitat de Catalunya (ed.). "Avel·lí Artís-Gener (Tísner)". Consultado o 4 de novembro de 2012.
Véxase tamén
editarWikimedia Commons ten máis contidos multimedia na categoría: Pere Calders |
Bibliografía
editar- Bath, Amanda. Pere Calders: ideari i ficció. Barcelona: Edicions 62, 1987. ISBN 84-297-2551-2.