Marc Granell

poeta español

Marc Granell, nado en Valencia en 1953, é un escritor e tradutor valenciano.

Marc Granell
Marc Granell 2013.jpg
Nacemento19 de abril de 1953
 Valencia
NacionalidadeEspaña
Alma máterUniversidade de Valencia
Ocupaciónpoeta, tradutor e escritor
Premiossen etiquetar, sen etiquetar e sen etiquetar
editar datos en Wikidata ]

TraxectoriaEditar

Estudou filosofía e filoloxía na Universidade de Valencia, aínda que non rematou ningunha das dúas. Foi un dos fundadores da revista literaria, Cairell e participou en coleccións de poesía como Alfons el Magnànim ou Gregal Poesia que deron a coñecer a gran número de poetas valencianos novos e tamén estranxeiros.

A súa é unha poesía metafísica cunha forte perspectiva social na que alterna o lirismo e a razón, ademais na súa poesía. Tradutor profesional traduciu, entre outros, a autores como Alberto Cavallari ou Bertold Brecht.

ObrasEditar

  • Llarg camí llarg, València: Eliseu Climent, 1977.
  • Notícia de la tribu, València: Septimomiau, 1978.
  • Refugi absent, Barcelona: Llibres del Mall, 1979.
  • Materials per a una mort meditada, Gandia: Ajuntament de Gandia, 1980.
  • Exercici per a una veu, València: FECPV, 1983.
  • Fira desolada, Barcelona: Columna, 1991.
  • Versos per a Anna, Alzira: Bromera, 1998.
  • L’Horta nostra, València: Per l'Horta, 2002.
  • Poemes del caminant. Altea: Lanuza, 2002. Il·lustracions de Rosa Torres
  • Mentre el camí. València. Rosalía Sender, 2002. Serigrafies de Rosa Torres.
  • Tard o d'hora. Paiporta: Denes, 2006. Col. «Edicions de la Guerra».
  • Poesia completa 1976-2016. Pròleg de Francesc Calafat. València: Institució Alfons el Magnànim, 2017. Vinyeta i dibuix de Manuel Granell. 1a reimp., desembre 2017; 2a reimp., febrer 2018.

Poesía infantil e xuvenilEditar

  • L'illa amb llunes, València: Tabarca, 1993. Ilustración de Manuel Granell.
  • La lluna que riu i altres poemes. Madrid: Anaya, 1999. Ilustración de Paco Giménez.
  • El ball de la lluna. València: Tàndem, 2003. Ilustración de Manuel Granell.
  • El planeta que era blau/El planeta que era azul. Málaga: Deputación de Málaga, 2004. Ilustración de David Guirao.
  • Oda als peus. Alzira: Bromera, 2008. Ilustración de Manuel Granell.
  • La dansa dels versos. València: Diálogo, 2009. Ilustración de Xan López Domínguez.
  • El domador de línies. Catarroja: Perifèric, 2009. Ilustración de Paco Giménez.

Traducións feitas polo autorEditar

  • Giulio Einaudi. Fragmentos de memoria. València: Institució Alfons el Magnànim, 1990.
  • Erich Fried. Exercicis preparatoris per a un miracle. Xunto a Gustau Muñoz. València: Institució Alfons el Magnànim, 1991.
  • Bertolt Brecht. Històries del senyor Keuner. Amb Anacleto Ferrer. València: Eliseu Climent, 1993.
  • Alberto Cavallari. La fuga de Tolstoi. Barcelona: Península, 1997.
  • Claes Andersson. Allò que es féu paraula en mi. Tria personal 1962-1993. Xunto a F. J. Uriz. Paiporta: Denes-La Guerra, 1996.
  • Vitto A. D'Armento. Equipatge lleuger. Paterna: Germinal, 2001.
  • Pedro Villar. El bosc del meu abecedari. València: Brosquil, 2003.
  • Vicent Andrés Estellés. Ciudad susurrada al oído. Prólogo de Enric Sòria. Paiporta: Denes, 2003, col. «Calabria» 50.
  • Antonio Ventura. L'ós i la nena. València: EdiD004.
  • Camillo Sbarbaro. Nou poemes de pianíssimo. Carcaixent: Edicions 96, 2007.
  • Josep Piera. La sonrisa de la hierba y otros poemas. Paiporta: Denes-La Guerra, 2008, col. «Calabria» 75.