|
.
== Història ==
El castell de Figuerola d'Orcau és esmentat en una carta del [[1112]], on Teobald Ramon, baró d'Orcau, rep el senyoriu de la vila del comte de Pallars, Pere Ramon, amb la condició que el comte en conserva un terç: és l'actual Raval del Comte. El [[1141]] torna a ser esmentat, en un document de Ramon Berenguer d'[[Àger]]. Torna a ser esmentat el [[1272]], quan [[Jaume I]] en demana la potestat, juntament amb altres castells pallaresos. Al cap de quatre anys és [[Pere el Gran|Pere II]], el Gran, qui demana el mateix.
Al segle XIV, Figuerola d'Orcau apareix en diversos fogatges com a domini d'Arnau d'Orcau: 31 focs el [[1381]], per exemple (unes 155 persones). El [[1388]] era del fill de l'anteriorment esmentat, Roger d'Orcau, i en les generacions anteriors, on s'alternen més d'un cop aquests dos mateixos noms propis, continua pertanyent al mateix llinatge.
[[Ficheiro:Escut antic de Figuerola d'Orcau petit.jpg|miniatura|esquerda|Segell municipal de vers el 1900]]
El [[segle XV]] visqué la guerra civil entre els reis de la casa de [[Trastàmara]] i la [[Generalitat de Catalunya]]. Com que Arnau d'Orcau es decantà per la causa catalana, en contra del rei, quan aquest, [[Joan el Gran|Joan II]] aconseguí finalment el poder el 1458, com a represàlia desposseí els Orcau dels seus senyorius, i els incorporà a la corona. Malgrat tot, el 1473 Arnau d'Orcau en recuperà el senyoriu. Continuà en mans dels Orcau fins que el nét del darrer esmentat, Arnau Julià d'Orcau, morí. El succeí el seu nebot valencià -nebot en segon o tercer grau- Berenguer d'Erill i de Centelles, senyor de la vall d'Espills. Anomenats Erill-Orcau, esdevingueren [[Comtat d'Erill|comtes d'Erill]], i Figuerola d'Orcau anà passant de mà en mà, en la decadència de les cases nobiliàries catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII: per una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.
En el ''Fogatge'' del [[1553]] s'hi esmenten 55 focs<ref>Lo vicari, Mossèn Bernadí Serra, Mossèn Joan Pujalt i Mossèn Montserrat, mestre de cant (els tres darrers ''canten la confraria''), eclesiàstics; ''Don'' Alonso de Luna, militar; Ramon Rocabruna, Bartomeu Ponç i Macià Feliu, cònsols, i Pere Puigalt, Joan Gassol, Salvador Serra, Jaume Borrell, Joantó Serra, Guillem Roger, Nofre Martí, Joan Areny, Joan Monrana àlies Toar, Francesc Espolter, Joan Guardiola, Jaume Basturç, Benet Feliu, Joan Serra, Antoni Verdeny, Joan Espolter, Pere Rius, Jaume Boniol, Bartomeu Mora, Antoni Castells, Miquel Navalles, Bernadí Belluga, Jaume Artús, Jaume Reguart, Miquel Prats, Pere Noguer, Joan Garcia, Pere Navalles, Miquel Llaguna, Francí Benavent, Joan Amat, Bartomeu Marquès, Antoni Gassol, Pere Arnau Anglada, Joan Reig, Joan Ponç, Joan Mir, Nicolau Gassol, Nadal Ponç, Pere Artús, Joan Coromina, Antoni Rebufat, la vídua Terona, Bernat Mirosa, Pere Espolter, Jaume Bollic, Ramon Serra i Joan Malet. Iglésies 1981, p. 44.</ref> (uns 275 habitants), per la qual cosa és una de les viles més grans de la comarca en aquell moment.
A la [[Primera guerra carlina]], el [[1833]], a Figuerola d'Orcau es creà un terç de companyia de voluntaris liberals, que van estar 7 anys combatent contra els carlins, i que van demostrar sempre una gran capacitat i valor. És probable que fossin els homes manats directament pel mateix [[Pascual Madoz]], qui al cap de deu anys escrivia el ''Diccionario geográfico...'', que va estar al davant d'un batalló de voluntaris i milicians liberals que combaté al Pallars.
En el llibre esmentat, publicat el [[1845]], Madoz descriu la vila de Figuerola d'Orcau dient que està situada en un petit turó, combatuda per tots els vents, que la perjudiquen notablement. El clima és fred, i hi ha malalties intermitents, sobretot en els períodes de l'any en què es menja fruita. Tenia més de 120 cases, de pedra unes 100, i la resta de fang, totes de mala construcció, algunes de dos pisos, distribuïdes en diversos carrers costeruts a l'entrada i més plans a dalt del poble; al centre hi havia una plaça rectangular amb porxos (encara hi és). Tots els carrers empedrats, però en mal estat. Hi havia casa de la vila i escola de primeres lletres amb 25 alumnes. Destacava, fora vila, l'ermita del Prat i una bella font, amb aigua abundant, amb rentador i abeurador (també existeix, encara). En aquell moment hi havia 97 veïns (caps de família) i 585 ànimes (habitants). Especificava que el pressupost municipal es cobria amb el lloguer del molí fariner, de la fonda, de la botiga, del forn i de la taverna.
Al segle XIX encara trobem que Figuerola d'Orcau formava part de les possessions patrimonials del [[Conde de Aranda|Comte d'Aranda]], [[Duque de Híjar|Duc d'Híjar]].
[[Ficheiro:Isona i Conca Dellà. Figuerola d'Orcau. Vista general 1.jpg|miniatura|300px|Vista general des de ponent]]
== Activitade económica ==
|
