|
== A vila ==
[[Ficheiro:Isona i Conca Dellà. Figuerola d'Orcau. Portal d'Isona.JPG|miniatura|esquerda|Portal de Isona]]
A vila de Figuerola d'Orcau está no alto dun cerro, a 552 m. alt., e forma un núcleo pechado polas propias clases, entras as que se obren cinco portais que daban - e aínda hoxe o fan- acceso ao interior do recinto. Tres deles, segundo a tradición, son os orixinais: o do Marquesó, o da Fonte e o de Marisans. Aínda pervive na memoria dos máis vellos da vila os tempos en que os portais se pechaban de notirenoite para que non puidese entrar ninguén. Roman encara en la memòria dels més grans de la vila l'època en què de nit es tancaven els portals per tal que ningú pogués entrar-hi. Tanto o peche da vila, como os portais e os trazasos das rúas lévannos sen dúbida a unha vila medieval.
[[Ficheiro:Isona i Conca Dellà. Figuerola d'Orcau. Porxos de la Plaça Major.JPG|miniatura|Os soportais da Praza Maior]]
No centro hai unha praza porticada e sobre os seus soportais está o edificio que en tempos albergou a Casa da vila e a escola pública, hoxe transformada en vivendas. Desta praza saens cinco rúas que percorren a vila, pasando por máis dunha ducía de arcos, a mioría claramente medievais.
A parte máis alta do clos da vila, mágoa que foi moi alterado polas reformas das casas que o forman, semella presentar un segundo recinto interior: este sería, propiamente, o castelo de Figuerola d'Orcau. Deste non quedan vestixios moi definidos, pero o trazado das rúas e a parte baixa dos muros que se inclúen permite adeviñalo.
.
[[Ficheiro:Isona i Conca Dellà. Figuerola d'Orcau. Nostra Senyora del Prat 1.JPG|miniatura|esquerda|La Mare de Déu del Prat]]
A l'exterior d'aquest nucli clos es van anar estenent tres ravals, anomenats del Comte, de Faidella i del Ferrer. La jurisdicció de la vila estava repartida, com ja hem vist, entre el [[Comte de Pallars]] (un terç) i els [[Baronia d'Orcau|Barons d'Orcau]] (dos terços). El primer dels ravals esmentats corresponia al terç del Comte, i els altres, pertanyents als Orcau, reben el nom del camí de Faidella, al terme d'Abella de la Conca, i del ferrer que s'hi havia instal·lat.
L'església parroquial de [[Santa Maria de Figuerola d'Orcau|Santa Maria]] és dins del nucli clos, i al seu costat de llevant s'estenia el cementiri, que a principis del [[segle XX]] fou traslladat fora del nucli urbà. L'espai que ocupava no ha estat mai aprofitat, i encara avui dia és un espai erm a dins del poble vell.
[[Ficheiro:Isona i Conca Dellà. Figuerola d'Orcau. Església 6.JPG|miniatura|[[Campanar d'espadanya|Campanar de paret]] de l'església parroquial de Santa Maria]]
Fora del nucli clos, al nord-est, es dreça el santuari de la Mare de Déu del Prat, actualment ja englobat pel mateix creixement dels ravals del poble. La tradició popular diu que l'origen d'aquest santuari és precisament l'existència dels ravals, els quals, en rivalitat amb la vila closa, volgueren tenir la seva església pròpia. Tanmateix, també s'atribueix la construcció del santuari a la troballa d'una imatge de la Mare de Déu feta per una ovella mentre pasturava en el prat que hi havia en aquest lloc, cosa que justificaria el nom del santuari. Una altra versió és la que donen els goigs que es canten en aquest temple: la imatge fou portada de Madrid, potser per substituir la primera, malmesa en algun moment de la història. Aquests goigs s'hi canten el mes d'agost. El santuari del Prat està documentat des del [[segle XVII]].
Al seu costat discorre el Passeig arbrat, que té una llargària de quasi un quilòmetre, sorprenent en una vila de les dimensions de Figuerola d'Orcau. En aquest lloc, a prop de la Font, hi havia un immens om, per a circumdar el qual calien vuit persones. Quan el rei [[Alfons XIII]] va passar per Figuerola d'Orcau, se li féu una ràpida recepció a l'ombra de l'om, ja que el monarca no es volia entretenir a visitar la vila. Tanmateix, se li féu la petició d'unes escoles noves, atès que les velles estaven en molt mal estat, cosa que va concedir. La mateixa nit de la visita reial es va trencar una de les enormes branques de l'om, anant a caure just en el lloc on havia estat el rei.
El [[1975]] el nét d'Alfons XIII, l'aleshores príncep [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]], visità el poble, acompanyat d'oficials militars (era a la comarca a causa d'unes maniobres militars) i de dos ministres. L'enrenou popular fou notable, però no consta enlloc si se li va recordar el fet de l'om i el seu avi.
[[Ficheiro:Isona i Conca Dellà. Figuerola d'Orcau. La font 4.JPG|miniatura|esquerda|Font de Figuerola d'Orcau. Detall]]
També fora del nucli clos hi ha l'abundosa font monumental, obra del segle XVII, probablement.
En el terme de Figuerola d'Orcau hi ha, encara, una altra ermita: la de Sant Bartomeu, que fou bastida amb l'esforç de tota la població. S'hi celebra un aplec el primer diumenge de juny, amb missa i dinar popular. L'ermita actual té un disseny molt avantguardista: és una ermita oberta, sense sostres. És un magnífic mirador sobre la vila, ja que es troba pràcticament damunt seu, a llevant, al cap de la serra que domina el poble per aquell costat.
[[Ficheiro:Isona_i_Conca_Dellà._Figuerola_d'Orcau._La_Vila_Closa_2.JPG|miniatura|La [[vila closa]] de Figuerola d'Orcau]]
L'any [[2007]] tenia 198 habitants i era el segon nucli més poblat del municipi després d'Isona, però havia tingut èpoques de més esplendor i poblament. El [[1860]] hi consten 700 habitants, que en cinquanta anys davallaren a 500 i en quanta anys més a 400, continuant el descens gradualment fins als quasi 200 actuals.
Eclesiàsticament, pertany al [[Bisbat d'Urgell]], dins del seu arxiprestat del Pallars Jussà. No té rector propi, i la parròquia és menada, com totes les del terme d'Isona i Conca Dellà, pel rector d'Isona, resident en aquella vila.
Actualment no hi ha escola, a Figuerola d'Orcau. Cada matí un transport escolar facilitat pel [[Consell comarcal]] s'enduu els alumnes de primària cap a Tremp, i un altre els de secundària, que són retornats al final de la jornada escolar a la vila pel mateix mitjà.
== Història ==
| 