Comportamento: Diferenzas entre revisións
Contido eliminado Contido engadido
Liña 23:
== Comportamento en bioloxía ==
Dels sis [[regne (biologia)|regnes]] reconeguts actualment (animals, fongs, plantes, protistes, Archae, Eubacteris), s'observa el fenomen del comportament principalment en els animals i, de forma molt més limitada, en els protists. Tanmateix, són pocs els casos en altres regnes en què es puguin observar moviments organitzats específicament per actuar fora de l'organisme.
=== El comportament en les plantes ===
El comportament vegetal és un fenomen extremadament limitat. El moviment de la planta depèn principalment del mecanisme hidrodinàmic de la [[turgència]]. "Variacions de turgència de cèl·lules localitzades de nombroses plantes produeixen moviments dels òrgans, com per exemple el tancament dels pètals de les flors o folíols (diverses ''Papilionaceae'' o casos molt espectaculars com la [[sensitiva]]), o moviments dels estams (''Berberis vulgaris''), o el replegament dels tentacles trampes de les plantes carnívores, les fulles, etc.".<ref name="encyclopaediaDauta">{{ref-llibre | cognom = Dauta | nom = Jacques | capítol = Turgescence | títol = Encyclopaedia Universalis | format = versió en CD-ROM 5.0 | any = 1999 | llengua = francès}}</ref>
A les plantes, el cas típic de moviments específicament organitzats que tinguin com a funció una relació amb el medi ambient són els moviments de tancament de les trampes [[planta carnívora]] (''Dionaea muscipula'', Drosera, etc.).
[[Fitxer:Dionaea_muscipula_growth_time-lapse.gif|thumb|Presentació animada de les estructures i els mecanismes implicats en aquest comportament [[depredador]].]]
=== El comportament dels protists ===
El comportament en els [[protists]] és molt simple i es limita principalment a la conducta de la locomoció.
Les estructures i els processos biològics que permeten aquests moviments organitzats són els moviments amiboïdes de la [[membrana plasmàtica]], especialment els [[cili]]s i els [[flagel]]s. "En el bacteri intestinal ''Escherichia coli'', per exemple, cada flagel és un filament rígid de 14 mil·lèsimes de micró de diàmetre i 10 micròmetres de longitud, que va a la increïble velocitat de 200 revolucions per segon gràcies a un petit motor rotatori inserit a la membrana i la paret de la cèl·lula.<ref name="encyclopaediaBornens">{{ref-llibre | cognom = Bornens | nom = Michel | capítol = Mouvements cellulaires | títol = Encyclopaedia Universalis | format = versió en CD-ROM 11.0 | any = 2005}}</ref>
La direcció del desplaçament està controlada per la detecció d'un gradient de concentració d'una molècula, que és detectat pels receptors (el fenomen de la [[quimiotaxi]]). "El desplaçament no és l'atzar, i fins i tot en les cèl·lules més simples, sembla necessari disposar de mecanismes d'estimulació i d'inhibició del moviment.<ref name="encyclopaediaRoze">{{ref-llibre | cognom = Rozé | nom = Claude | capítol = Mouvements cellulaires | títol = Encyclopaedia Universalis | format = versió en CD-ROM 5.0 | any = 1999}}</ref>
=== El comportament en els animals ===
==== El comportament en mamífers ====
El comportament dels [[mamífers]] pot ser molt complex. Es produeixen gràcies a estructures i [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] especialitzats, altament organitzat: [[esquelet]] articulat, [[múscul]]s i, sobretot, d'un sistema nerviós especialitzat. L'estudi del comportament dels mamífers té aspectes [[etològic]]s, [[ecològic]]s, [[bioquímic]]s, [[fisiològic]]s, [[proteòmic]]s, [[patològic]]s, [[genètica molecular|genèticomoleculars]] i [[evolutiu]]s.<ref name="MBE">{{ref-web|url = http://www.liv.ac.uk/info/research/mammalian/|títol = Mammalian Behaviour and Evolution|llengua = anglès|consulta = 6 desembre 2010|editor = Mammalian Behaviour & Evolution research group ([[Universitat de Liverpool]])|lloc = Liverpool}}</ref>
Els mamífers han estat els últims animals a aparèixer en el món, fet que implica una major acumulació d'evolucions no tan sols físiques sinó també en el seu comportament. La seva [[biodiversitat]] fa que el seu comportament sigui molt variat entre les diferents espècies que en formen part. Entre els mamífers hi ha [[animals aquàtics]], [[animal terrestre|terrestres]] i voladors, [[bípede]]s o [[quadrúpedes]], solitaris o [[gregari]]s, migratoris o sedentaris, tots molts diferents entre si. Des de les enormes [[balenes]], que es desplacen pels oceans en petits grups migratoris que els porten a recórrer mig mon, fins als [[ratpenat]]s, mamífers voladors que cacen de nit i poden viure en colònies de milers d'individus, passant pels [[rosegadors]], petits animals que generalment s'alimenten de fruits i viuen en grups en caus sota terra, els [[primat]]s, alguns dels quals són capaços d'aprendre noves tècniques per obtenir aliments, o els [[felins]], entre els quals es troben alguns dels depredadors més grans.
Dins d'aquesta classe es troben les espècies més evolucionades de la terra, sobretot l'[[ésser humà]], una de les poques que és capaç de modelar el seu entorn per adaptar-lo a les seves necessitats, al capdamunt de la cadena evolutiva. Possiblement és aquesta espècie la que presenti un comportament més complex, sovint influenciat pels [[sentiment]]s i el [[raonament]], un cas excepcional dins del món dels éssers vius. En aquest sentit, és especialment complex el comportament d'aquesta espècie del que fa a la seva relació amb altres individus o fins i tot amb altres espècies. La relació entre l'ésser humà i altres espècies és un cas únic, ja que no es limita només a una relació de [[depredació]].
== Comportamento dos sistemas sociais ==
| |||