Taxonomía (bioloxía): Diferenzas entre revisións

Contido eliminado Contido engadido
Breogan2008 (conversa | contribucións)
Sen resumo de edición
Breogan2008 (conversa | contribucións)
Sen resumo de edición
Liña 3:
[[Ficheiro:Hierarchical_clustering_diagram.png|dereita|miniatura|250x250px|As árbores filoxenéticas teñen forma de dendrogramas. Cada nodo do dendrograma corresponde a un [[clado]].]]
A taxonomía biolóxica é unha subdisciplina da [[sistemática]], que estuda as relacións de parentesco entre os organismos e o seu historial [[Evolución|de evolución]]. No presente, a taxonomía actúa unha vez que foi determinada a [[árbore filoxenética]] dos organismos estudados, é dicir, unha vez que teña determinado os [[clado]]s, ou pólas evolutivas, de acordo coas súas relacións de parentesco.
 
No presente, existe o consenso dentro da comunidade científica que a clasificación debe ser totalmente consistente co que se sabe da [[filoxenia]] dos taxons, xa que só así dará o servizo que se espera dela ó restao de pólas da [[bioloxía]] (''véxase por exemplo Soltis i Soltis 2003<ref name="Soltis y Soltis 2003">{{Cita publicación periódica|autor = Soltis, D. E.|coautores= Soltis, P. S.|ano= 2003|título = The Role of Phylogenetics in Comparative Genetics|publicación= Plant Physiol.|páxinas= 1790-1800|id= PMID 12913137 [PubMed - indexed for MEDLINE]|url= http://www.plantphysiol.org/cgi/content/full/132/4/1790|formato= pdf
|dataacceso= 26 de agosto de 2007}}</ref>''), pero hai escolas dentro da sistemática que definen con matices a maneira na que a clasificación debe corresponderse coa filoxenia coñecida.
 
Més enllà de l'escola que la defineixi, la finalitat última de la taxonomia és organitzar l'arbre filogenètic en un sistema de classificació. Per fer-ho, l'escola [[cladística]] (la que predomina avui en dia) transforma els clades en tàxons. Un [[tàxon]] és un [[clade]] al qual s'ha assignat una [[categoria taxonòmica]], al qual s'ha atorgat un [[nomenclatura científica|nom en llatí]], que ha estat descrit, al qual s'ha associat un exemplar [[holotip|tipus]], i que ha estat publicat en una revista científica. Quan s'ha fet tot això, el tàxon té un nom correcte. La [[nomenclatura científica|nomenclatura]] és la disciplina que s'ocupa de reglamentar aquests passos, i s'encarrega que se segueixin els principis de nomenclatura. Els sistemes de classificació que en neixen funcionen com a contenidors d'informació, d'una banda, i com a predictors de l'altra.
 
Un cop s'ha determinat la classificació d'un tàxon, s'extreuen els [[tret diagnòstic|trets diagnòstics]] de cadascun dels seus membres, i a partir d'ells es creen [[clau dicotòmica|claus dicotòmiques d'identificació]], que són utilitzades per determinar o identificar organismes, per tal d'ubicar un organisme desconegut en un tàxon conegut del sistema de classificació. La determinació o identificació també és l'especialitat taxonòmica que s'encarrega dels principis d'elaboració de les claus dicotòmiques i d'altres instruments amb la mateixa finalitat.
 
Les normes que regulen la creació dels sistemes de classificació són en part convencions més o menys arbitràries. Per comprendre aquestes arbitrarietats (per exemple, la [[nomenclatura binomial]] de les espècies i la uninomial dels rangs superiors. O la quantitat de rangs taxonòmics i dels seus noms) és necessari estudiar la història de la taxonomia, que ha deixat com a herència els [[Nomenclatura científica|Codis Internacionals de Nomenclatura]], les regles tècniques dels quals han de ser complides pels sistemes de classificació.
 
La nova crisi de [[biodiversitat]] els avenços en les anàlisis de l'[[ADN]] i la possibilitat d'intercanviar informació a través d'[[internet]] han donat un enorme impuls a aquesta ciència a la [[dècada del 2000]] i han generat un debat sobre la necessitat de fer reformes substancials als Codis, que encara s'estan discutint. Alguns exemples de noves propostes són la taxonomia lliure de rangs, els marcadors genètics i la publicació per Internet.
 
== Notas ==
{{Listaref}}
 
{{Control de autoridades}}