|
== Descripció lingüística ==
ElO suahili ésé unaunha [[llengualingua aglutinantaglutinante]] ie [[lingua flexiva|flexiva]], la qual cosa significapolo que en generalxeralmente cada paraulapalabra ésé claramentclaramente segmentablesegmentábel en afixos[[afixo]]s decun significatsignificado gramatical bastantbastante precíspreciso.
=== PronunciacióPronuncia ===
As regras de pronuncia do suahili son moi simples. Tódalas palabras son graves, agás ''Zánzibar''. Tódalas letras que se escriben tamén se pronuncian e as [[sílaba]]s sempre rematan en [[vogal]], mais un ''m'' ou un ''n'' poden ser por sí sós unha sílaba. As vogais son como en [[lingua castelá|castelán]], xa que só hai cinco. As [[consoante]]s pronúncianse do seguinte xeito:
Les regles de pronunciació del '''suahili''' són molt simples. Totes les paraules són planes, excepte [[Zànzibar]]. Totes les lletres que s'escriuen es pronuncien.
* Distínguese entre ''b'' e ''v'' como en [[lingua portuguesa|portugués]]. O ''b'' pronúnciase [ɓ] segundo o [[alfabeto fonético internacional|AFI]].
Totes les síl·labes acaben en vocal, però una ''m'' o una ''n'' poden ser per si soles una síl·laba. Les vocals són com en italià, només en tenen cinc. Les consonants, com en català, amb les següents puntualitzacions:
* O ''c'' só se emprega co [[dígrafo]] ''ch'' pronunciado [tʃ] segundo o [[alfabeto fonético internacional|AFI]].
* Es distingeix entreO ''bd'' i ''v'' com a Valls o al valencià. La ''b'' seriasería sempre semblant a la ''b'' catalana intervocàlica[ð] ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ɓ]), fins i tot a principi de mot.
* LaO ''cg'' noméspronúnciase como s'usa'ga'', ''go'' ou ''gu'' en elgalego, mesmo diante dígrafde ''che'' pronunciatou ''txi'' ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [tʃɠ]).
* LaO dígrafo ''dgh'' seriasoa semprecomo com laun ''dr'' catalanafrancés, intervocàlicagutural ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ðʁ]), fins i tot a principi de mot.
* LaO '' yh'' ésé la ''i'' semivocàlicaaspirado ([[ alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ jh]) .▼* La ''g'' és sempre com a ''ga'', mai com a ''ge'', fins i tot davant d'''e'' o ''i''. Seria aproximadament com la ''g'' catalana intervocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ɠ]) en qualsevol posició, fins i tot a principi de mot.
* El dígrafO ''ghi'', utilitzada només en alguns manlleus, sona com una ''r''é francesa,sempre guturalvogal ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ʁi]).
* LaO ''hj'' éspronúnciase aspirada[ɗʒ] segundo o ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [h]).
* LaO dígrafo ''ikh'' ésé semprecomo vocalo ''j'' na [[lingua castelá]], un ''h'' aspirado pero máis forte, como en ''Khomeini'' ou ''Khartum'' ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ix])
* LaO dígrafo ''jng'' éspronúnciase comcomo aun Menorca o al valencià, com''n'' sie fosun ''tjg'' ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ɗʒŋɡ])
* ElO dígrafdígrafo ''[[kh]]ng'' és com la ''j'' enpronúnciase castellà,como unaun mena d'''hn'' aspirada més forta, com a ''Khomeini'' o ''Khartum''nasal ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [xŋ])
* ElO dígrafdígrafo ''ngny'' espronúnciase pronuncia''ñ'' como en [[lingua catalá|catalán]], polo que com"Kenya" unapronúnciase ''nqueña'' ie unanon ''gquenia'' ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ŋɡɲ])
* LaO ''q'' nonon existeixexiste▼* El dígraf ''ng''' es pronuncia com una ''n'' nasal, com a ''sang'', però sense que es noti la ''g'' en ajuntar-hi una vocal ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ŋ])
* El dígrafO ''nyr'' éspronúnciase comsempre, enxa català,sexa ao comezo de manerapalabra queou estàintersilábico, molta malmedio pronunciatcamiño direntre o ''kèniar'' ene lloco de''rr'' do [[lingua galega|galego]]. Adóitase escoitar tamén como ''l'' e entre os ultrapuristas como ''kenyarrr'' ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ɲr])
* La ''z'' és com laO ''s'' sonoraé alsempre catalàxordo ([[ alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ zs]) ▼* LaO ''r'' és sempre, ja sigui al principi de mot en intersil·làbica, un entremig entredígrafo ''rsh'' ipronúnciase ''rr''.como Sovint la gent la pronunciao ''lx'' igalego elsna ultrapuristespalabra ''rrr''"xesta" ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [rʃ])
* LaO ''su'' ésé sempre sordavogal ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [su])
* ElO dígraf''v'' diferénciase do ''shb'' escomo se pronunciafai comno laportugués xou ano "xocolata"francés ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [ʃv])
* LaO ''uw'' ésé sempreo vocal''u'' semivocálico ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [uw])
* LaO ''x'' nonon existeixexiste▼* La ''v'' es diferencia de la ''b'' com ho és al valencià, a Valls o al francès ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [v])
* LaO ''wy'' ésé lao ''ui'' semivocàlicasemivocálico ([[alfabetalfabeto fonèticfonético internacional|AFI]]: [wj])
* O ''z'' é como o ''s'' sonoro no portugués ([[alfabeto fonético internacional|AFI]]: [z])
▲* La ''y'' és la ''i'' semivocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [j])
▲* La ''z'' és com la ''s'' sonora al català ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [z])
=== Fonologia ===
| 