Lingua suahili: Diferenzas entre revisións
Contido eliminado Contido engadido
+ref |
máis da wiki.ca |
||
Liña 1:
{{entradución}}
{{1000}}
{{Info lingua
Liña 21 ⟶ 22:
É falada por uns cincuenta millóns persoas no mundo, incluíndo, alén dos países que a teñen como lingua non oficial, Uganda e a [[República Democrática do Congo]]. É tamén falado con algunha frecuencia nas áreas urbanas do [[Burundi]] e de [[Ruanda]], no sur da [[Somalia]] ata ao norte de [[Mozambique]] (ao longo do litoral de África oriental), na [[Zambia]] e no sur da [[Etiopía]]. Existen tamén algunhas comunidades de falantes de suahili en [[Madagascar]] e nas illas [[Comores]]. Con todo, a maior parte dos seus falantes non a usan como lingua materna. De feito, crese que só dous a tres millóns, dos cincuenta millóns están nesta situación, o que significa que a gran maioría fala como lingua materna outro idioma níxer-congolés (por exemplo, bantú) ou [[cuxítico]] ([[somalí]], por exemplo).
== Descripció lingüística ==
El suahili és una [[llengua aglutinant]] i [[flexiva]], la qual cosa significa que en general cada paraula és clarament segmentable en afixos de significat gramatical bastant precís.
=== Pronunciació ===
Les regles de pronunciació del '''suahili''' són molt simples. Totes les paraules són planes, excepte [[Zànzibar]]. Totes les lletres que s'escriuen es pronuncien.
Totes les síl·labes acaben en vocal, però una ''m'' o una ''n'' poden ser per si soles una síl·laba. Les vocals són com en italià, només en tenen cinc. Les consonants, com en català, amb les següents puntualitzacions:
* Es distingeix entre ''b'' i ''v'' com a Valls o al valencià. La ''b'' seria sempre semblant a la ''b'' catalana intervocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ɓ]), fins i tot a principi de mot.
* La ''c'' només s'usa en el dígraf ''ch'' pronunciat ''tx'' ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [tʃ]).
* La ''d'' seria sempre com la ''d'' catalana intervocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ð]), fins i tot a principi de mot.
* La ''g'' és sempre com a ''ga'', mai com a ''ge'', fins i tot davant d'''e'' o ''i''. Seria aproximadament com la ''g'' catalana intervocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ɠ]) en qualsevol posició, fins i tot a principi de mot.
* El dígraf ''gh'', utilitzada només en alguns manlleus, sona com una ''r'' francesa, gutural ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ʁ])
* La ''h'' és aspirada ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [h])
* La ''i'' és sempre vocal ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [i])
* La ''j'' és com a Menorca o al valencià, com si fos ''tj'' ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ɗʒ])
* El dígraf ''[[kh]]'' és com la ''j'' en castellà, una mena d'''h'' aspirada més forta, com a ''Khomeini'' o ''Khartum'' ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [x])
* El dígraf ''ng'' es pronuncia com una ''n'' i una ''g'' ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ŋɡ])
* El dígraf ''ng''' es pronuncia com una ''n'' nasal, com a ''sang'', però sense que es noti la ''g'' en ajuntar-hi una vocal ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ŋ])
* El dígraf ''ny'' és com en català, de manera que està molt mal pronunciat dir ''kènia'' en lloc de ''kenya'' ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ɲ])
* La ''q'' no existeix
* La ''r'' és sempre, ja sigui al principi de mot en intersil·làbica, un entremig entre ''r'' i ''rr''. Sovint la gent la pronuncia ''l'' i els ultrapuristes ''rrr'' ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [r])
* La ''s'' és sempre sorda ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [s])
* El dígraf ''sh'' es pronuncia com la x a "xocolata" ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [ʃ])
* La ''u'' és sempre vocal ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [u])
* La ''v'' es diferencia de la ''b'' com ho és al valencià, a Valls o al francès ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [v])
* La ''w'' és la ''u'' semivocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [w])
* La ''x'' no existeix
* La ''y'' és la ''i'' semivocàlica ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [j])
* La ''z'' és com la ''s'' sonora al català ([[alfabet fonètic internacional|AFI]]: [z])
=== Fonologia ===
L'inventari fonèmic del suahili estàndard té cinc fonemes vocàlics: /ɑ/, /ɛ/, /i/, /ɔ/, y /u/. A més el suahili no té diftongs; en combinació de vocals, cada lletra es pronuncia separadament. Per tant, la paraula suahili per a "lleopard", ''Chui'', es pronuncia [{{IPA|tʃu.i}}], amb [[hiatus]].
El següent quadre presenta l'inventari de consonants en suahili. En parèntesi apareixen els [[al·lòfon]]s, en cursiva la grafia i entre barres els fonemes.
{| class="wikitable" style="margin: 0 auto;"
|- align="center"
!
! '''Bilabial'''
! '''Labio-<br />dental'''
! '''Dental'''
! '''Alveolar'''
! '''Post-<br />alveolar'''
! '''Palatal'''
! '''Velar'''
! '''Glotal'''
|- align="center"
! Nasal
| ''m'' {{IPA|/m/}}
|
|
| ''n'' {{IPA|/n/}}
|
| ''ny'' {{IPA|/ɲ/}}
| ''ng’'' {{IPA|/ŋ/}}
|- align="center"
! Prenasalitzada nasal
| ''mb'' {{IPA|/<sup>m</sup>b/}}
|
|
| ''nd'' {{IPA|/<sup>n</sup>d/}}
|
| ''nj'' {{IPA|/<sup>ɲ</sup>ɟ/~/<sup>n</sup>dʒ/}}
| ''ng'' {{IPA|/<sup>ŋ</sup>ɡ/}}
|- align="center"
! Implosiva
| ''b'' {{IPA|/ɓ/}}
|
|
| ''d'' {{IPA|/ɗ/}}
|
| ''j'' {{IPA|/ʄ/}}
| ''g'' {{IPA|/ɠ/}}
|- align="center"
! Oclusiva
| ''p'' {{IPA|/p/}}
|
|
| ''t'' {{IPA|/t/}}
| ''ch'' {{IPA|/tʃ/}}
|
| ''k'' {{IPA|/k/}}
|- align="center"
! Aspirada
| ''(p'' {{IPA|/pʰ/}})
|
|
| ''(t'' {{IPA|/tʰ/}})
| ''(ch'' {{IPA|/tʃʰ/}})
|
| ''(k'' {{IPA|/kʰ/}})
|- align="center"
! Fricativa prenasalitzada
|
| ''mv'' {{IPA|/ɱv/}}
|
| ''nz'' {{IPA|/nz/}}
|
|
|
|- align="center"
! Fricativa sonora
|
| ''v'' {{IPA|/v/}}
| ''(dh'' {{IPA|/ð/}})
| ''z'' {{IPA|/z/}}
|
|
| ''(gh'' {{IPA|/ɣ/}})
|- align="center"
! Fricativa sorda
|
| ''f'' {{IPA|/f/}}
| ''(th'' {{IPA|/θ/}})
| ''s'' {{IPA|/s/}}
| ''sh'' {{IPA|/ʃ/}}
|
| ''(kh'' {{IPA|/x/}})
| ''h'' {{IPA|/h/}}
|- align="center"
! Vibrant múltiple
|
|
|
| ''r'' {{IPA|/r/}}
|
|
|
|- align="center"
! Aproximant lateral
|
|
|
| ''l'' {{IPA|/l/}}
|
|
|
|- align="center"
! Aproximant
|
|
|
|
|
| ''y'' {{IPA|/j/}}
| ''w'' {{IPA|/w/}}
|}
== Gramática ==
| |||