Abrir o menú principal

Cambios

Diversas especies foron obxecto dunha tradición de [[cinexética|caza]] que posteriormente evolucionaron cara un control das poboacións, e unha xestió de poboación salvaxe razonable. Esta caza podería terse convertido en selectiva, escollendo, por exemplo, os animais meirandes e os machos con proporcións máis grandes, e conducindo cara un tipo de gandería extensiva, máis intensificada. Todos estes estadios practícanse actualmente cos [[reno]]s en diferentes rexións. Este proceso semella ter afectado a diferentes especies, entre as cales destacan as [[cabra]]s, as [[ovella]]s, e pequenos [[camélidos]] como as [[llama]]s.<ref name="Digard"/>
 
Finalmente, a gandería podería ter comezado sinxelamente con animais capturados e despois criados en estrita catividade. Este é o caso da maioría de domesticacións recentes ou contemporáneas. É nesta situación que o control e a selección poden ser máis fortes, facendo posible unha transformación máis rápida das especies seleccionadas. O guión de domesticación dunha especie podería ter ocorrido segundo un destes esquemas ou ter sido unha combinación simultánea ou sucesiva.
Finalment, la ramaderia podria haver començat simplement amb animals capturats i després criats en estricta captivitat. Aquest és el cas de la majoria de domesticacions recents o contemporànies. És en aquesta situació que el control i la selecció poden ser més forts, fent possible una transformació més ràpida de les espècies seleccionades. El guió de domesticació d'una espècie podria haver correspost a un d'aquests esquemes o haver-ne estat una combinació simultània o successiva.
 
EnNo elcaso cas deldo [[conillcoello]], lesas etapesetapas deda ladomesticación domesticacióforon forenestablecidas l'establimentna de vedats tancats a l'[[edatIdade mitjanaMedia]], que constituïenconstitúen una mena deunha reserva de caçacaza. EnCon algunsalgúns d'aquestsdestes conillarscoellos espracticouse practicàunha una seleccióselección, permesapermitida per lapola captura delsdos animalsanimais viusvivos gràciesgrazas a lesós [[fura|furesfurón]]s. AquestaEsta seleccióselección conduíconduciu aá l'aparició deaparición lesdas primeresprimeiras varietatsvariedades de conillcoello durantdurante elo segleséculo XVI, que esse distingiendistinguen pelpola seusúa colorcor ie lao sevaseu midatamaño.<ref name="lapin">Van Damme, Dirk; Ervynck, Anton: ''Furets et lapins médiévaux au château de Laarne (Flandres orientales, Belgique). Contribution à l'histoire d'un prédateur et de sa proie'', Université de Liège, 1991, {{ISSN|077724913}}. ''citatcitado aen [http://promethee.philo.ulg.ac.be/zoologica/lbodson/bibl/Resumes03.html Promethee.philo]''.</ref> LaA ramaderiagandería s'intensificàintensificouse ie laa fortaforte seleccióselección portàlevou a unaunha gran variabilitatvariabilidade de racesrazas domèstiquesdomésticas. ElO comportamentcomportamente deldo conillcoello de ramaderiagandería evolucionàevolucionou probablementprobablemente de maneraxeito conjunta,conxunto apor conseqüènciamor d'unadunha seleccióselección d'animalsde menysanimais feréstecsmenos salvaxes, haventpuidendo pogutter sersido unaunha seleccióselección tanttan intencional comcomo indirecta; elsos animalsanimais mésmáis difícilsdifíciles de recapturar nonon podienpodían ser donatsdados a nousnovos criadorscriadores.
 
LesAs pràctiquesprácticas de criacría ie de seleccióselección que esse poden observar aló llarglongo deda la històriahistoria poden donardar unaunha idea de comcomo s'hase desenvolupatdesenvolveu elo procésproceso de domesticaciódomesticación. SónSon pràctiquesprácticas moltmoi variadesvariadas, igual que hoo són elsos coneixementscoñecementos ie representacionsrepresentacións que tenienteñen elsos criadorscriadores delsdos mecanismesmecanismos deda l'herènciaherdanza ie de lada influènciainfluencia que podienpodían exercirexercer sobre unaunha poblaciópoboación animal. AlgunsAlgúns d'ellsdeles feienfacían unaunha seleccióselección metòdicametódica aldentro sidun d'un ramatrabaño, mentrementres que d'altresoutros nonon concebienconcibían laa influènciainfluencia que podiapodía tenirter l'eleccióa delselección reproductorsdos enreprodutores elsnos seus productesprodutos, dinsdentro d'unadunha espècieespecie oou varietatvariedade. TanmateixCon todo, aquestsestes criadorscriadores podienpodían veurever l'interèso interese de d'adquirir ununha nounova llinatgelñaxe oou efectuar encreuamentscruzamentos ambcon animalsanimaos d'origende diferentorixe idiferente participare aixíparticipar enasí lana sevasúa difusiódifusión.
 
D'altraPor outra banda, laa seleccióselección exercida pelspolos criadorscriadores estàestá llunylonxe de mantenirmanter sempre laa mateixamesma direcciódirección, un tipustipo de pràcticapráctica aplicada a diversesdiversas espèciesespecies ie en diferentsdiferentes èpoquesépocas que consisteixconsiste, perpor exempleexemplo, aen sacrificar elsos animalsanimais de creixementcrecemento mésmáis grangrande oou mésmáis ràpidrápido, ie deixar que elsos altresoutros completincompleten elo seu creixementcrecemento. AquestaEsta pràcticapráctica, que té probablementten un efecteefecto de contraselecciócontraselección, ha estatfoi denunciada com acomo tal pelspolos observadorsobservadores, percoma exempleno encaso eldas cas dels xaisovellas, o enou lana [[piscicultura]] d'estanys, enonde quèa la pràctica del «fonspráctica de "pesca» consisteixde afondo" repoblaré unrepoboar estanyunha despréslagoa dedespois lada sevasúa pesca, perdevolvendo buidat, retornant-hios elspeixes peixosmáis més petitspequenos. AixíAsí, tot imalia que laa [[carpa]] ten unaunha llargalonga tradiciótradición de criacría aen FrançaFrancia, elo rendimentrendemento deda lacría criadestes d'aquest peixpeixes era mediocrefrouxo. S'hiIntroducíronse introduïren llinatgesliñaxes de creixementcrecemento moltmoito mésmáis ràpidrápido provinentsprovenientes de d'Europa central a finalsfinais deldo segleséciño XIX, ambcos elscales qualsse espracticaba practicava laa [[criacría selectiva]]. Entre laa diversitatdiversidade dedas les pràctiquesprácticas, destaca així laa que constituïaconsistía en ferfacer que unaunha femellafemia fosfose muntadamontada perpor congèneresconxéneres salvatgessalvaxes perpolas lescalidades qualitatsreais realsou o suposadessupostas que aixòiso procuravalle alsoutorgaba productesós d'aquests encreuamentsanimais (goscan-lloplobo, porcporco-senglarxabaril, aen Europa). Tot iMalia que aixòiso semblasemella oposar-seopoñerse aló procésproceso de domesticaciódomesticación, aquestesestas [[híbridhíbrido (biologiabioloxía)|hibridacionshibridacións]] haurienpoderían pogutter contribuircontribuído a combinar elsos caràcterscarácteres domèsticsdomésticos (especialmentespecialmente elsos comportamentalscomportamentais) d'unadunha espècieespecie ambcos elsdunha d'una subespèciesubespecie local salvatgesalvaxe ben adaptada aló seu medimedio. AquestEste foufoi probablementprobablemente elo cas decaso lesdas racesrazas de gossoscans nòrdicsnórdicos.
 
LaA domesticaciódomesticación d'unadunha espècieespecie ésé elfroito fruitdunha d'una històriahistoria múltiple que resulta difícil de reconstruirreconstruír. ElsOs factorsfactores importantsimportantes sónson laa predisposiciópredisposición de cada espècieespecie, lesas pràctiquesprácticas delsdos criadorscriadores oou protocriadorsprotocriadores en períodesperíodos llargslongos que efectuenefectúan unaunha seleccióselección conscientconsciente oou nonon, ie elsos intercanvisintercabios de d'animalsanimais que permetenpermiten que elsas llinatgeslñaxes mésmáis domesticatsdomesticadas esse difonguinespallen.
 
=== Aspecto biolóxico ===
188.925

edicións