|
==Traxectoria==
Cursou estudios de Dereito na [[Universidade de ValènciaValencia]] e licenciouse en 1888, aínda que practicamente non exerceu esta carreira. Dividiu a súa vida entre a política, a literatura e o amor ás mulleres, das que era un admirador profundo, tanto da beleza física como das súas características psicolóxicas. Definíase como un home de acción, antes que como un literato. Escribía cunha inusitada rapidez. Entusiasta de [[Miguel de Cervantes]] e da historia e a literatura castelás.
Va volerQuixo que laa seuasúa vida fórafose laa seuasúa millormellor novel·la,novela i, per descomptat, ho vae aconseguirconseguiuno. MilitantMilitante deldo partitpartido [[republicàrepublicano]] desdesde de laa seuasúa joventutxuventude, vafundou fundaro el diaridiario ''[[El Pueblo]]'' aen ValènciaValencia, vafoi serdeputado en diversesCortes ocasionsen deputadodiversas aocasións Cortese ibateuse esen va batreduelo en duelvarias reiterades vegadesveces. EnNun undestes d'aquestsdesafíos desafiaments va estarestivo a puntpunto de perdreperder laa vida. LaA bala li va donaralcanzou a lafibela sivellado del cinturócinto, gràciesgracias aao lacal qualsalvou cosaa es va salvarvida. VaTivo tenir amorsamores tempestuosos, ie cap acara [[1909]] va viatjarviaxou a l'[[ArgentinaArxentina]] ononde, a mésademais de crear duesdúas ciutatscidades, [[Nova ValènciaValencia]] ie Cervantes, vaimpartiu impartirconferencias conferènciessobre entorna dehistoria lae història i laa literatura castellanescasteláns. AnysAnos desprésdespois, cansatcansado deda la seuasúa vida de colonitzadorcolonizador enna quèque varecolleu recolliralgúns alguns fracassosfracasos que nonon lille sónson atribuïblesatribuíbles, Vicent Blasco Ibañez, un delsdos novel·listesnovelistas mésmáis brillantsbrillantes d'aquelldaquel canvicambio de segleséculo, va anarmarchou a París, coincidintcoincidindo ambcoa l'arribadachagada alao poder de [[Cánovas del Castillo]] ie l'inicio deinicio lada [[PrimeraPrimeira Guerra Mundial]].
Ingresou con 21 anos na masonería o 6 de febreiro de 1887 e adoptou o nome simbólico de Danton. Formou parte da Loxa Unión núm. 14 de Valencia i posteriormente da loxa Acacia núm. 25.
Allà, l'insigne novel·lista i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novel·la sobre la guerra. I aquesta va ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', que va captivar el públic nord-americà i va arribar a ser més llegida que la mateixa [[Bíblia]] en aquell país. L'autor valencià va conrear diversos gèneres dins de la narrativa. Així, obres com ''[[Arròs i tartana]]'', ''[[Canyes i fang]]'' (1902) o ''[[La barraca]]'' (1898), entre d'altres, es poden considerar novel·les regionals. Al mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: ''[[Mare Nostrum (Blasco Ibáñez)|Mare Nostrum]]'', el citat ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' (1916), ''El Papa del Mar'', ''A los pies de Venus'' o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', "La voluntad de vivir", ''La catedral'', fresc detallat dels afers eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]], i fins i tot "[[Los argonautas]]", on mescla una mica de la seua pròpia biografia amb la història de la colonització espanyola d'[[Amèrica]].
Tot i que ha estat inclòs per algunsalgúns críticscríticos entre elsos escriptorsescritores de lada [[xeración do 98]], el cert és que els seus coetanis no el van admetre entre ells. L'enveja, sens dubte, va obrar en gran manera en aqueix rebuig. VicentVicente Blasco Ibáñez va ser un home afortunatafortunado en totstodas elsas ordresordes de lada vida i a més a més es va enriquir amb la literatura, cosa que cap d'ells no havia aconseguit. A més, la seua personalitat irresistible, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, elo mateixmesmo [[Azorín]], un delsdos seus detractorsdetractores, haescribiu escritpáxinas pàginesextraordinarias extraordinàriesnas en les qualsque manifesta laa seuasúa admiracióadmiración perpolo l'escriptorescritor valenciàvalenciano. PerPolas lessúas seuesmáxicas màgiquesdescricións descripcionsda de l'[[horta de ValènciaValencia]] ie deldo seu esplendorósesplendoroso mar, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'il·lustre [[pintor]] valencià [[Joaquín Sorolla]].
PolíticamentPoliticamente era un republicàrepublicano federal. MilitàMilitou en lana [[UnióUnión Republicana (1903)|UnióUnión Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]], peròpero desprésdespois esfíxose vaamigo fer amicde d'[[Alejandro Lerroux]] ie organitzàorganizou amb ellcon el o [[PartitPartido RepublicàRepublicano Radical]] aen [[ValènciaValencia]], tot ido que else separou en [[1908]] se'n separà per apara fundar elo [[PartitPartido d'Unióde Unión Republicana Autonomista]], que durantdurante laa [[SegonaSegunda República EspanyolaEspañola]] vadirixiu dirigir elo seu fillfillo [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]]. VaFoi sero l'impulsor deda la doctrinadoutrina política valenciana anomenadacoñecida como [[blasquismeblasquismo]].
[[Ficheiro:Vicente Blasco Ibáñez.jpg|miniatura|250px|Blasco Ibáñez al seu despatx]]
Alguns autors li han atribuït un posicionament ideològic [[anticatalanista]], fonamentant-se en l'episodi de boicot d'una conferència de [[Joan Ventosa i Calvell|Joan Ventosa]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] al [[Teatre Principal de València|Teatre Principal]] de [[València]] l'any [[1918]], per part dels seguidors republicans de l'esquerra populista del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista|partit de Blasco Ibáñez]] que irromperen al teatre clamant crits de ''«¡Viva España, muera Cataluña!»'' (Visca Espanya, mori Catalunya!).<ref name="boicot">{{Ref-llibre |cognom= Boira i Maiques |nom= Josep Vicent |enllaçautor= Josep Vicent Boira i Maiques |títol= La Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX |editorial= [[L'Arquer]] |edició= 1a edició |lloc= Barcelona |data= 2010 |pàgines= pàg. 201, 230, 231 |isbn= 978-84-664-1175-2}}</ref> Darrere d'aquest succés realment s'amagava un conflicte social de l'època entre [[proteccionisme]] (conservadorisme català) i [[lliurecanvisme]] (republicanisme valencià) econòmic, en un context de fort creixement de l'[[capitalisme|economia capitalista]].<ref name="boicot"/> Un exemple que refuta aquesta teoria és l'homenatge que el partit rendí a [[València]] l'any [[1934]] per commemorar la mort de líder republicà català [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]], arribant a publicar en el seu diari oficial, ''[[El Pueblo]]'', titulars com: ''«Don Francisco Maciá era para Cataluña lo que Blasco Ibáñez para Valencia»'' (Francesc Macià era per a Catalunya allò que Blasco Ibáñez per a València).<ref name="boicot"/> ▼
▲AlgunsAlgúns autorsautores li han atribuïtatribuíronlle un posicionamentposicionamento ideològicideolóxico [[anticatalanista]], fonamentant-sefundamentándose enno l'episodiepisodo de boicot d'unae unha conferència de [[Joan Ventosa i Calvell|Joan Ventosa]] ie [[ Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] alno [[ TeatreTeatro Principal de ValènciaValencia| TeatreTeatro Principal]] de [[ ValènciaValencia]] l'anyen [[1918]], perpor partparte delsdos seguidorsseguidores republicansrepublicanos deda l'esquerraesquerda populista deldo [[ PartitPartido d'Unióde Unión Republicana Autonomista| partitpartido de Blasco Ibáñez]] que irromperenirromperon alno teatreteatro clamantaos critsberros de ''«¡Viva España, muera Cataluña!»'' (Visca Espanya, mori Catalunya!).<ref name="boicot">{{Ref-llibre |cognom= Boira i Maiques |nom= Josep Vicent |enllaçautor= Josep Vicent Boira i Maiques |títol= La Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX |editorial= [[L'Arquer]] |edició= 1a edició |lloc= Barcelona |data= 2010 |pàgines= pàg. 201, 230, 231 |isbn= 978-84-664-1175-2}}</ref> Darrere d'aquest succés realmentrealmente s'amagava un conflicteconflito social deda l'èpocaépoca entre [[ proteccionismeproteccionismo]] ( conservadorismeconservadorismo catalàcatalá) ie [[ lliurecanvismelibrecambismo]] ( republicanismerepublicanismo valenciàvalenciano) econòmiceconómico, en unnun contextcontexto de fortforte creixementcrecemento deda l'[[ capitalismecapitalismo| economiaeconomía capitalista]].<ref name="boicot"/> Un exempleexemplo que refuta aquestaesta teoriateoría ésé l'homenatgea homenaxe que elo partitpartido rendífai aen [[ ValènciaValencia]] l'anyen [[1934]] perpara commemorarconmemorar laa mortmorte dedo líder republicàrepublicano catalàcatalán [[ Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]], arribantchegando a publicar en elno seu diaridiario oficial, ''[[El Pueblo]]'', titularstitulares comcomo: ''«Don Francisco Maciá era para Cataluña lo que Blasco Ibáñez para Valencia»'' (Francesc Macià era per a Catalunya allò que Blasco Ibáñez per a València).<ref name="boicot"/>
En aquesta línia, una delegació oficial valenciana formada per [[Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco|Sigfrido Blasco-Ibáñez]] (fill de Vicent Blasco Ibáñez), en nom del PURA i dels diputats republicans valencians; delegats de la [[Diputació de València]]; i el primer tinent alcalde, juntament amb dos regidors de l'[[Ajuntament de València]] viatjaren per acomiadar Macià en el seu enterrament.<ref name="boicot"/> Sense anar més lluny, i com a exemple del sentiment col·lectiu respecte al catalanisme al País Valencià durant l'època, el govern local del petit poble de [[la Nucia]], prop de [[Benidorm]] ([[Marina Baixa]]), expressà el condol per la defunció de Macià: ''«con este motivo y por tratarse de un gran luchador a favor de la implantación de la República Española, acordó la Corporación hacer constar en acta su sentimiento...»'' (amb aquest motiu i per tractar-se d'un gran lluitador en favor de la implantació de la República Espanyola, acordà la Corporació fer constar en acta el seu sentiment...).<ref name="boicot"/> ▼
▲EnNesta aquesta línialiña, unaunha delegaciódelegación oficial valenciana formada perpor [[Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco|Sigfrido Blasco-Ibáñez]] ( fillfillo de VicentVicente Blasco Ibáñez), en nomnome deldo PURA ie delsdos diputatsdeputados republicansrepublicanos valenciansvalenciáns; delegatsdelegados de lada [[ DiputacióDeputación de ValènciaValencia]]; ie elo primerprimeiro tinenttenente alcalde, juntamentxuntamente ambcos dosrexidors regidorsdo de l'[[ AjuntamentConcello de València]] viatjarenviaxaron perpara acomiadaracompañar a Macià en elno seu enterramententerro.<ref name="boicot"/> SenseSen anarir mésmáis lluny,lonxe ie com acomo exempleexemplo deldo sentimentsentimento col·lectiucolectvo respecterespecto alao catalanismecatalanismo alno País Valencià durantdurante l'èpocaa época, el governgoberno local deldo petitpequeno pobleconcello de [[la Nucia]], proppreto de [[Benidorm]] ([[Marina Baixa]]), expressàexpresou elas condolsúas percondolencias lapola defunciódefunción de Macià: ''«con este motivo y por tratarse de un gran luchador a favor de la implantación de la República Española, acordó la Corporación hacer constar en acta su sentimiento...»'' (amb aquest motiu i per tractar-se d'un gran lluitador en favor de la implantació de la República Espanyola, acordà la Corporació fer constar en acta el seu sentiment...).<ref name="boicot"/>
Va conservar una vil·la a la [[platja de la Malva-rosa]], a pesar dels seus viatges pel món, on debatia amb els intel·lectuals i amics de la seua època. Aquesta vil·la, actualment restaurada, és la [[Casa Museu Blasco Ibáñez]].
Conservou unha villa na [[praia da Malvarosa]], a pesar das súas viaxes polo mundo, onde debatia cos intelectuais e amigos da súa época. Esta villa, actualmente restaurada, é a [[Casa Museu Blasco Ibáñez]].
Vicent Blasco Ibáñez era fill d'[[Aragó|aragonesos]] i, encara que parlava [[valencià]], va escriure la seua obra quasi exclusivament en [[castellà]], llevat d'algun relat curt en [[valencià]] publicat a l'almanac de ''[[Lo Rat Penat]]'' gràcies al seu amic [[Constantí Llombart]]. En les seues primeres obres de caràcter més popular els diàlegs dels personatges els escrivia en valencià sense traducció, o bé per considerar-ho més genuí o bé per considerar-ho un tret particular que podia ser ben entès pels castellanoparlants.
Vicent Blasco Ibáñez era fillo de [[Aragón|aragoneses]] e, aínda que falaba [[valenciano]], escribiu a súa obra case exclusivamente en [[castelán]], excepto algún relato curto en valenciano publicado no almanaque de ''[[Lo Rat Penat]]'' gracias ao seu amigo [[Constantí Llombart]]. Nas súas primeiras obras de carácter máis popular os diálogos dos personaxes escribíaos en valenciano sen tradución, ben por consideralo máis xenuíno o ben por consideralo un caso particular que podia ser ben entendido polos castelanfalantes.
==Obra==
|
