Revisión como estaba o 23 de xuño de 2014 ás 19:22 editar Xas (conversa \| contribucións) 110.230 edicións comezo a traducir de ca:Vicent Blasco Ibáñez		Revisión como estaba o 23 de xuño de 2014 ás 19:28 editar desfacer Xas (conversa \| contribucións) 110.230 edicións m en uso Edición máis nova →
Liña 1: {{enuso}} [[Ficheiro:Blasco_Ibañez.jpg\|miniatura\|225px\|Vicente Blasco Ibáñez.]] '''Vicente Blasco Ibáñez''', nado en [[València]] o [[29 de xaneiro]] de [[1867]] e finado en [[Menton]] o [[28 de xaneiro]] de [[1928]], foi un escritor, xornalista e político valenciano. ==Traxectoria== Cursou estudios de Dereito na [[Universidade de València]] e licenciouse en 1888, aínda que practicamente non exerceu esta carreira. Dividiu a súa vida entre a política, a literatura e o amor ás mulleres, das que era un admirador profundo, tanto da beleza física como das súas características psicolóxicas. Definíase como un home de acción, antes que como un literato. Escribía cunha inusitada rapidez. Entusiasta de [[Miguel de Cervantes]] ~~entorn~~e deda lahistoria ~~[[història]]~~e ~~i la~~a literatura ~~castellanes~~castelás. Va voler que la seua vida fóra la seua millor novel·la, i, per descomptat, ho va aconseguir. Militant del partit [[republicà]] des de la seua joventut, va fundar el diari ''[[El Pueblo]]'' a València, va ser en diverses ocasions ~~[[diputat~~deputado a ~~les Corts Espanyoles]]~~Cortes i es va batre en duel reiterades vegades. En un d'aquests desafiaments va estar a punt de perdre la vida. La bala li va donar a la sivella del cinturó, gràcies a la qual cosa es va salvar. Va tenir amors tempestuosos, i cap a [[1909]] va viatjar a l'[[Argentina]] on, a més de crear dues ciutats, [[Nova València]] i Cervantes, va impartir conferències entorn de la història i la literatura castellanes. Anys després, cansat de la seua vida de colonitzador en què va recollir alguns fracassos que no li són atribuïbles, Vicent Blasco Ibañez, un dels novel·listes més brillants d'aquell canvi de segle, va anar a París, coincidint amb l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. VaIngresou ~~ingressar amb~~con 21 ~~anys en~~anos lana ~~maçoneria~~masonería elo 6 de ~~febrer~~febreiro ~~del~~de 1887 ie hiadoptou vao ~~adoptar~~nome ~~el nom simbòlic~~simbólico de Danton. VaFormou ~~formar~~parte ~~part~~da ~~de la Lògia~~Loxa ~~Unió~~Unión núm. 14 de ~~València~~Valencia i ~~posteriorment~~posteriormente deda laloxa ~~lògia Acàcia~~Acacia núm. 25. Allà, l'insigne novel·lista i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novel·la sobre la guerra. I aquesta va ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', que va captivar el públic nord-americà i va arribar a ser més llegida que la mateixa [[Bíblia]] en aquell país. L'autor valencià va conrear diversos gèneres dins de la narrativa. Així, obres com ''[[Arròs i tartana]]'', ''[[Canyes i fang]]'' (1902) o ''[[La barraca]]'' (1898), entre d'altres, es poden considerar novel·les regionals. Al mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: ''[[Mare Nostrum (Blasco Ibáñez)\|Mare Nostrum]]'', el citat ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' (1916), ''El Papa del Mar'', ''A los pies de Venus'' o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', "La voluntad de vivir", ''La catedral'', fresc detallat dels afers eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]], i fins i tot "[[Los argonautas]]", on mescla una mica de la seua pròpia biografia amb la història de la colonització espanyola d'[[Amèrica]]. Tot i que ha estat inclòs per alguns crítics entre els escriptors de la [[~~generació~~xeración ~~del~~do 98]], el cert és que els seus coetanis no el van admetre entre ells. L'enveja, sens dubte, va obrar en gran manera en aqueix rebuig. Vicent Blasco Ibáñez va ser un home afortunat en tots els ordres de la vida i a més a més es va enriquir amb la literatura, cosa que cap d'ells no havia aconseguit. A més, la seua personalitat irresistible, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el mateix [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escriptor valencià. Per les seues màgiques descripcions de l'[[horta de València]] i del seu esplendorós mar, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'il·lustre [[pintor]] valencià [[Joaquín Sorolla]]. Políticament era un republicà federal. Milità en la [[Unió Republicana (1903)\|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]], però després es va fer amic d'[[Alejandro Lerroux]] i organitzà amb ell el [[Partit Republicà Radical]] a [[València]], tot i que el [[1908]] se'n separà per a fundar el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que durant la [[Segona República Espanyola]] va dirigir el seu fill [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]]. Va ser l'impulsor de la doctrina política valenciana anomenada [[blasquisme]]. Liña 47: ''Flor de maig'' (1895) ''La araña negra'' (1892) ''[[La ~~Barraca~~barraca]]'' (1898) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm] ''La bodega'' (1904/5) *''La catedral'' (1903) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm]

Vicente Blasco Ibáñez: Diferenzas entre revisións