Wikipedia

Anna Murià

Escritora, tradutora e xornalista

Anna Murià i Romaní, nada en Barcelona o 21 de abril de 1904 e finada en Terrasa o 27 de setembro de 2002, foi unha escritora, tradutora e xornalista catalá[1]. Filla do cineasta e xornalista Magí Murià, parella do poeta Agustí Bartra e amiga próxima da escritora Mercè Rodoreda,[2] Murià foi considerada unha das plumas femininas catalás máis importantes do século XX. Nai da filósofa Eli Bartra e o antropólogo Roger Bartra.

Infotaula de personaAnna Murià i Romaní

Editar o valor em Wikidata
Biografía
Nacemento(ca) Anna Murià i Romaní Editar o valor em Wikidata
21 de abril de 1904 Editar o valor em Wikidata
Barcelona, España Editar o valor em Wikidata
Morte27 de setembro de 2002 Editar o valor em Wikidata (98 anos)
Terrasa, España Editar o valor em Wikidata
Datos persoais
País de nacionalidadeEspaña Editar o valor em Wikidata
Actividade
Ocupaciónnarrador , activista , escritora , xornalista , tradutora , crítica literaria , escritora de literatura infantil Editar o valor em Wikidata
EmpregadorGeneralitat de Catalunya Editar o valor em Wikidata
Partido políticoAcció Catalana
Esquerra Republicana de Catalunya
Estat Català Editar o valor em Wikidata
LinguaLingua catalá e lingua castelá Editar o valor em Wikidata
Familia
CónxuxeAgustí Bartra
FillosRoger Bartra (en) Traducir, Eli Bartra (en) Traducir Editar o valor em Wikidata
Premios

Estudou comercio, contabilidade e inglés no Instituto de Cultura e Biblioteca Popular da Muller (1918-1924) e realizou cursos nocturnos no Ateneo Enciclopédico Popular (1932-1936). Foi moi activa politicamente: militou en Acció Catalana, desde onde participou nas campañas pola liberación dos implicados no complot de Garraf. En 1932 pasouse a Esquerra Republicana de Catalunya, participou na recollida de firmas a favor da aprobación do estatuto de autonomía de Cataluña de 1932 e pola liberación dos implicados nos feitos do seis de outubro de 1934. En 1936 formou parte do comité central de Estat Català.[1]

Durante a Guerra Civil foi funcionaria da Generalitat de Cataluña, ocupando o cargo de secretaria da Institución das Letras Catalás, e colaborando en publicacións como A muller catalá, A rambla, A nau, Meridiano e Diario de Cataluña. Tamén foi membro da Unión de Mulleres de Cataluña e cofundadora do Grupo Sindical de Escritores Cataláns.

Ao acabar a guerra exiliouse coa súa familia a Francia, onde coñeceu ao seu futuro compañeiro sentimental, o poeta Agustí Bartra, no castelo Roissy-en-Brie, utilizado como residencia para exiliados que fuxían do franquismo. En 1941, despois de viaxar por Cuba e a República Dominicana, estableceuse con Bartra en México, onde traballou como tradutora de inglés e de francés ao español, e onde colaborou nas revistas Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra Revista e Pont Blau. En 1970 volveu a Cataluña, onde publicou a obra de Agustí Bartra e colaborou nas revistas infantís Cavall fort e Tretzevents. En 1990 recibiu a Cruz de Sant Jordi e en 1999 cedeu o arquivo do seu marido á cidade de Tarrasa. Foi socia de honra da Asociación de Escritores en Lingua Catalá.

Coa súa obra El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic, gañou o Premio Folch i Torres en 1974.[3]

Obras[4] editar

Novela editar

  • Joana Mas. Barcelona: Catalònia, 1933.
  • La peixera. Barcelona: G.S.E.C., 1938; Barcelona: Publicacions l'Abadia de Montserrat, 2005.
  • Via de l'Est. Mèxic D.F.: Lletres, 1946.
  • La finestra de gel. Cassà de la Selva: Colla Excursionista Cassanenca, 1974.
  • El país de les fonts. Barcelona: Vosgos, 1978.
  • El llibre d'Eli. Barcelona: Selecta, 1982.
  • Res no és veritat, Alícia. Barcelona: Antoni Picazo, 1984.
  • Aquest serà el principi. Barcelona: La Sal, 1986.
  • Quatre contes d'exili. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2002.

Narrativa infantil e xuvenil editar

  • El nen blanc i el nen negre. Mèxic D.F.: Biblioteca Catalana, 1947; Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1999.
  • El meravellós viatge de Nico Huahuetl a través de Mèxic. Barcelona: La Galera, 1974.
  • Pinya de contes. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1980.
  • Dos contes autobiogràfics. (amb Agustí Bartra). Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2000.
  • Les aventures d'una pota de ruc i altres contes. Terrassa: Caixa de Terrassa, 2001.

Teatro editar

  • A Becerola fan ballades. Barcelona: La Galera, 1978.

Crítica literaria editar

  • La revolució moral. 1934.
  • El 6 d'octubre i el 19 de juliol. 1937.
  • L'obra de Bartra: assaig d'aproximació. Barcelona: Vosgos, 1975; Barcelona: Pòrtic, 1992.

Traducións realizadas pola autora editar

Ao catalán editar

  • ALCÁNTARABarcelona: Catalònia, 1933., Ricardo: Guaracú. Barcelona: La Galera, 1981.
  • BARTRA, RBarcelona: Catalònia, 1933.oger: Les xarxes imaginàries del poder polític. Barcelona: Empúries, 1985.
  • SYNGE, JoBarcelona: Catalònia, 1933.hn Millington: Genets cap a la mar; Les bodes del llauner. Barcelona: Diputació provincial de Barcelona. Institut d'Edicions, 1995 (Trad. amb Jaume Melendres).

Ao castelán editar

  • ANTHONY, Evelyn: La leyenda. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • CLARK, Mary Higgins: ¿Dónde están los niños?. Barcelona: Círculo de Lectores, 1999; Barcelona: Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2001; Barcelona: RBA, 2001.
  • HARRISON, Harry: Universo cautivo. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1974.
  • KIRKBRIDE, Ronald: Amor, tierra difícil. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1973.
  • KIRKBRIDE, Ronald: La breve noche. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1974.
  • KYLE, Duncan: La trampa de hielo. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • MAC INNES, Helen: Libres de sospecha. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • MAC INNES, Helen: La indómita. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1974.
  • PÀMIES, Teresa: Mujer de preso. Barcelona: Aymá, 1977.
  • PEALE Norman Vincent: Los sorprendentes resultados del pensamiento tenaz. Barcelona: Grijalbo, 1979.
  • UHNAK, Dorothy: El cebo. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • WILLIAMS, Alan: Operación "perro holgazán". El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.

Obras traducidas ao castelán editar

  • ANTHONY, Evelyn: La leyenda. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • CLARK, Mary Higgins: ¿Dónde están los niños?. Barcelona: Círculo de Lectores, 1999; Barcelona: Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2001; Barcelona: RBA, 2001.
  • HARRISON, Harry: Universo cautivo. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1974.
  • KIRKBRIDE, Ronald: Amor, tierra difícil. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1973.
  • KIRKBRIDE, Ronald: La breve noche. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1974.
  • KYLE, Duncan: La trampa de hielo. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • MAC INNES, Helen: Libres de sospecha. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • MAC INNES, Helen: La indómita. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1974.
  • PÀMIES, Teresa: Mujer de preso. Barcelona: Aymá, 1977.
  • PEALE Norman Vincent: Los sorprendentes resultados del pensamiento tenaz. Barcelona: Grijalbo, 1979.
  • UHNAK, Dorothy: El cebo. El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.
  • WILLIAMS, Alan: Operación "perro holgazán". El Prat de Llobregat: Verón Editor, 1972.

Outros editar

  • Crònica de la vida d'Agustí Bartra. Barcelona: Martínez Roca, 1967; Barcelona: Pòrtic, 1990; Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat, 2004.
  • Catàleg Sal Bartra [en col·laboració amb Jordi F. Fernández Figueras]. Terrassa: Mirall de Glaç, 1987.
  • Cartes a l'Anna Murià, 1939-1956. (correspondencia con Mercè Rodoreda) Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1991.
  • Reflexions de la bellesa. Barcelona: Abadía de Montserrat, 2003.

Estudos sobre a autora editar

  • ABRAMS, D. Sam: "Anna Murià i la seva crònica de la vida d'Agustí Bartra", pròleg a Crònica de la vida d'Agustí Bartra. Barcelona: Pòrtic, 1990.
  • BACARDÍ, Montserrat: Anna Murià. El vici d'escriure. Barcelona: Pòrtic, 2004.
  • GRIFELL, Quirze: Anna Murià, àlbum de records. Argentona: l'Aixernador, 1992.
  • IBARZ, Mercè: "La literatura com a vici moral", entrevista dins El Temps (València), 24 d'abril de 1992.

Premios [5] editar

  • Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinya (1929): Annibal a Rosselló.
  • Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic (1942): Sense resposata.
  • Colla Excursionista Cassanenca (1973): La finestra de gel.
  • Premi Josep Maria Folch i Torres (1973): El meravellós viatge de Nico Huahuetl a través de Mèxic.
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic D.F. (1973).
  • Premi Recull Francesc Puig i Llensa de narració (1978): Conversa ran del mur gris.
  • Premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1979): Per la versió de "Guaraçú".
  • Creu de Sant Jordi (1990).

Notas editar

  1. ↑ 1,0 1,1 "Pòrtic Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". www.escriptors.cat. Consultado o 2019-10-23. 
  2. ↑ "Anna Murià i Romaní enciclopèdia.cat". www.enciclopedia.cat. Consultado o 2019-10-23. 
  3. ↑ "Biografia Anna Murià i Romaní · memoriaesquerra.cat". memoriaesquerra.cat. Consultado o 2019-10-23. 
  4. ↑ "Obra Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". www.escriptors.cat. Consultado o 2019-10-23. 
  5. ↑ "Premis Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". www.escriptors.cat. Consultado o 2019-10-23. 

Véxase tamén editar

Bibliografía editar

  • Joaquim Espinós: «Anna Murià, in memoriam», en Quadern de idéeslles, lles arts i lles lletres, número 138, páxinas 21-22; Sabadell: 2002.

Ligazóns externas editar

Traído desde «https://gl.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Murià&oldid=6338272»